En temps com els actuals hem de fugir de posicionaments simplistes que intenten justificar que la seguretat és una cosa exclusiva dels ” policies”, que només a ells els correspon tractar dels assumptes de seguretat i que són els únics que poden aportar solucions a aquest fenomen. La seguretat és un problema de la societat en el seu conjunt i la policia és una part, involucrada en buscar solucions i lluitar contra la inseguretat, al costat d’altres actors socials, amb la finalitat de disminuir la taxa de criminalitat i millorar el respecte als drets fonamentals i la convivència a la nostra comunitat
En una societat de presses com l’actual, malhumorada per la manca d’expectatives, on no pensem a llarg termini, oblidem la reflexió. Això ens aboca a la pèrdua de valors, uns valors que són indispensables per a la nostra cultura en ser reflex fonamentalment d’una tradició cristiana que aporta elements valuosos per construir un demà millor. Aquesta velocitat també s’ha traslladat als gestors públics, que es veuen obligats a donar respostes, de vegades de forma precipitada, per la pressió de l’entorn i dels mitjans de comunicació. Davant d’aquesta situació hem de definir línies estratègiques de reflexió i anàlisi que ens permetin preveure què és el que pot succeir i que fins i tot ens permetin creure que el que esdevé fora d’aquí també ens pot passar a nosaltres. Només cal veure l’estadística de persones internes en centres penitenciaris i com ha augmentat el consum de drogues i d’alcohol entre la joventut perquè ens caigui la bena dels ulls: hem de planificar les polítiques, no tan sols de seguretat, també les polítiques d´educació basades en els valors. És indispensable que el nostre jovent es formi en principis morals per tal de respondre als nostres reptes de futur..
Les qüestions de seguretat no poden ser analitzades de forma unidireccional. S’equivoquen aquells que pretenen reduir la seguretat a una anàlisi de fredes estadístiques delictives que de vegades fins i tot estan maquillades per donar satisfacció als gestors públics i aconseguir, així, l’aplaudiment ciutadà. En l’estudi de la seguretat intervenen altres variables i el seu desconeixement impedeix un tractament científic de la matèria. Avui. més que mai, ens cal un canvi de paradigma en relació a la seguretat. És indispensable fomentar els valors, creure en la dignitat de l’ésser humà, construir una societat basada en la creença de que els altres son importants per a mi, abandonar el culte a un mateix, parlar de família i protegir-la, no delegar l´educació dels nostres fils i filles a altres, exercir de pares i mares.
Hem d’intentar que el futur sigui el nostre aliat i que no s’acabi convertint en el nostre pitjor enemic. La resposta es troba en aprofundir en les polítiques de cohesió social, corregir les desigualtats, més preocupació pel joves, i menys promeses electoralistes de ” anem a netejar els carrers “. Bufen mals vents a Europa, submergida en una profunda crisis de valors, on no tol s’hi val, ni la fi justifica els mitjans. Maquiavel no ha de ressuscitar.
