Aquest vídeo joc produït per Nintendo s’ha convertit en el gran fenomen internacional de l’estiu. Es tracta d’un canvi de tendència o d’una moda passatgera?
L’estiu del 2016 passarà a la història pel Pokémon Go. Des del seu llançament, la versió per a mòbils del joc que Nintendo ja va popularitzar als 90 s’ha convertit en un fenomen. Defensors i detractors s’han enfrontat mentre Nintendo ha vist pujar el valor de les seves accions i grans corporacions com Google o Facebook es freguen les mans davant les possibilitats de negoci. El joc aprofita tecnologies existents, com la de la geolocalització, per situar el jugador en un mapa ple de criatures pokémon que s’han de caçar. La gràcia és que tot aquest món virtual es materialitza en el real, per la qual cosa el jugador es veu obligat a sortir al carrer i caminar per caçar pokemons. I aquesta novetat s’ha convertit en l’element positiu més destacat del joc, ja que realment obliga els jugadors a deixar de banda la vida sedentària que fins ara havíem associat als videojocs. Amb el Pokémon Go s’ha de caminar, i molt, si es vol pujar de nivell. I, és clar, caminant es descobreixen molts racons de les ciutats. Els creadors del joc han tingut l’encert de situar les Pokeparades en indrets més o menys emblemàtics, i també en llocs curiosos com ara escultures, graffitis, cartells i altres landmarks que permeten fixar-nos en detalls del nostre entorn que sovint passen desapercebuts. Una altra manera de fer turisme. El Pokémon també ha provocat trobades multitudinàries més o menys espontànies, des de les ‘pokequedades’ de Madrid i Barcelona fins al col·lapse que es va produir a Central Park de Nova York. Els partidaris del joc defensen que així es relacionen i coneixen gent “real” . Hi ha qui afirma que el joc ajuda a superar situacions d’ansietat. L’èxit del Pokémon Go és tal que ja l’han descarregat més persones que la popularíssima app Tinder, que serveix per lligar. El canal de pornografia YouPorn va felicitar Nintento per haver-los superat en nombre d’usuaris. Moltes botigues, comerços i museus han aprofitat el boom Pokémon per intentar atraure visitants. Altres llocs, com el camp de Mathausen, han demanat que la gent no converteixi un espai de memòria en un pati de jocs. Els agents de seguretat han vist com el Pokémon ha causat problemes de tota mena, des de gent assaltant propietats privades fins accidents i morts accidentals. El director Oliver Stone ha advertit del cataclisme totalitari que suposa una aplicació que controla la nostra atenció, moviments i temps.
Cara i creu d’una moneda milionària que pot marcar les línies d’un futur cada vegada més virtual o limitar-se a ser una moda.
