Tornar als pobles

La pandèmia ha tingut impacte en els nostres hàbits de vida. Per a la majoria de ciutadans, les vacances d’aquest estiu han estat de proximitat. Aquells que tenen segones residències n’han gaudit a fons. Per a la resta, les cases rurals han estat l’opció majoritària. Altres han aprofitat per visitar familiars que viuen a pobles. Tot plegat, ens ha fet redescobrir una part del nostre país des d’un altre punt de vista i els avantatges de la vida rural o de viure en una localitat petita.

Tant és així, que en els darrers mesos ha crescut la gent que vol tornar a fer vida de poble. La tecnologia i el teletreball ho fan possible, i moltes persones han començat a valorar fermament la idea d’anar-se’n a viure lluny de la ciutat, en entorns més tranquils i propers amb la natura. A les xarxes socials, el passat mes d’agost va sorgir un nou compte amb el nom de @repoblem. A la seva biografia, hi tenen una declaració d’intencions: “Frenem el despoblament a Catalunya. Busquem persones amb ganes d’omplir de vida els pobles i pobles amb ganes d’omplir-se de gent”. Una de les seves primeres publicacions explica que la covid-19 ha despertat l’interès per anar a viure a un poble. “Una oportunitat per frenar el despoblament i reequilibrar el territori.”

Des d’aquest perfil, els seus creadors difonen ofertes d’ajuntaments, empreses i particulars que puguin oferir habitatge, feina o serveis a qui vulgui establir-s’hi. Aprofitant la tendència que ens fa mirar cap a un estil de vida molt mes slow, la iniciativa @repoblem vol frenar el despoblament rural. En poc més d’un mes i escaig, el perfil té prop de deu mil seguidors.

Les seves propostes semblen tenir força èxit. Per exemple, a mitjans setembre van publicar una oferta de Prat de Compte (Terra Alta) amb només 179 habitants, que busca una família amb nens per gestionar l’alberg municipal. En tres dies, un centenar de famílies s’hi van interessar.
Les conseqüències de l’èxode rural en els darrers anys han provocat que alguns pobles estiguin a punt de desaparèixer o que hagin de lluitar per sobreviure i aconseguir els mínims serveis bàsics.

El trasbals que ha suposat la pandèmia de Coronavirus podria tenir una inesperada conseqüència positiva per aquests petits pobles, i la promoció d’un nou estil de vida més reposat i sostenible també podria generar un impacte en el nostre benestar i també en el del planeta.

Condemnats a desaparèixer?

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Catalunya hi ha uns 330 micropobles, que tenen menys de 500 habitants, i que representen prop del el 35 per cent del territori i del total dels municipis. En aquests municipis hi viu menys del dos per cent de la població. Ja fa molt de temps que aquests municipis busquen la manera d’atraure població per fer créixer el seu nombre d’habitants, cosa que acaba revertint també en els serveis bàsics dels que poden disposar.

La secció tendències compte amb el suport de:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.