Moltes ciutats avui provoquen una sensació de caos circulatori degut a l’alt nombre de tipus de vehicles que hi circulen (tramvies, cotxes, autobusos, motos, bicicletes, patinets, etc). Per això i en motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, enguany amb el lema ‘Mobilitat intel·ligent. Economia potent’, hem preguntat a Ole Thorson, enginyer de camins, expert en mobilitat i actual president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit, si falta prioritzar i qui hauria de ser l’element preferent.
“Evidentment cal decidir a què volem donar prioritat respecte la mobilitat a les ciutats”, assegura Thorson. I reclama que els vianants en siguin els protagonistes: “La majoria de persones que es mouen en una ciutat ho fan a peu, per tant, s’ha de planificar la ciutat tenint en compte els vianants i organitzar la mobilitat d’una altra manera”. Una lògica que no s’aplica i per això, segons de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit, no podem parlar avui de mobilitat intel·ligent, malgrat aquest és el lema de la campanya.
Segons l’expert, si es donés més prioritat als vianants de forma clara i, a més, es reduís la velocitat urbana també es reduirien el nombre d’accidents dins de les ciutats, una assignatura encara pendent. “La gent sap que a la carretera ha de millorar, però ja es conscient de la gravetat que pot provocar un accident, en canvi a les ciutats, els conductors no tenen la sensació que també han de prendre precaució”, opina. El 2015, només a Barcelona, van produir-se més de 9 mil accidents, un 3,7 per cent més que el 2014, amb 27 víctimes mortals, més de la meitat de les quals eren vianants i motoristes.
Ara bé, malgrat la Setmana de la Mobilitat ja s’han convertit en un esdeveniment fixa del calendari, les estadístiques respecte la sostenibilitat no milloren: el 2015 van augmentar un 2,3 per cents els desplaçaments en vehicle privat a Barcelona, quan l’objectiu de cara el 2018 és aconseguir una reducció del 21 per cent. Segons Thorsen dos elements impedeixen aquest aquesta reducció: “el fet de viure en una societat competitiva, tots tenim la necessitat d’arribar abans que els altres, i el factor comoditat”.
I, en aquest sentit, la demanda és clara: “necessitem una oferta molt bona de transport públic perquè la gent realment faci un canvi de mentalitat”. Per acabar amb una alerta a ciutadans, empreses i administració, “si volem una ciutat més sostenible tots hi hem de posar una mica de la nostra part”. – M. COLL.