Aixeca els ulls del text i mira per la finestra. Els ocells, com perceben el món? I els insectes? El perceben d’una manera ben diferent que nosaltres. Quina percepció del món és la correcta: la dels ocells, la dels insectes o la dels humans?
A Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, Nietzsche afirma que aquesta pregunta no té cap sentit perquè la veritat no rau només en l’objecte. En comptes d’això, la veritat és una relació: la relació entre el subjecte que percep i l’objecte percebut. Per tant, segons el seu perspectivisme, en canviar el subjecte que percep, la veritat canvia. La veritat dels ocells i la veritat dels insectes no és la mateixa. No existeix la Veritat, així en majúscules, universal.
Alhora, no tots els humans percebem el món de la mateixa manera. La nostra mirada està tenyida de la nostra cultura, de l’experiència viscuda… Cada persona té una perspectiva pròpia de la realitat, té la seva pròpia veritat.
Així doncs, potser la veritat no és totalment objectiva, és a dir que no depèn només de l’objecte del que tracta. Diferents espècies, cultures, persones… tenen diferents veritats perquè tenen relacions diferents amb el món. Quan algú ens assegura que ha trobat la Veritat objectiva, universal, tal i com fa el Sòcrates del mite de la caverna, ens hem de preguntar si ens està imposant la seva perspectiva com si fos l’única, l’autèntica.
Però també hem de desconfiar de qui ens diu que la veritat és totalment subjectiva, és a dir que només depèn del subjecte i en cap mesura de l’objecte. Si la veritat fos totalment subjectiva, llavors qualsevol cosa podria ser veritat i no podríem reconèixer que hi ha perspectives més detallades, més exactes, millors que d’altres.
Si no parléssim del mateix objecte encara que fos des de perspectives diferents, si no poguéssim comprar les diferents perspectives sobre el mateix objecte, com seria possible el diàleg? I si no fos possible el diàleg, com podríem conviure?
