La pandèmia ens ha provocat un gran trasbals a nivell emocional. Han estat mesos de pors, incerteses i ansietat. I davant aquesta situació, moltes persones han pres la decisió de canviar radicalment de vida, deixar feines estables per iniciar nous projectes més personals i elàstics. És el que s’ha anomenat economia YOLO o YOLOing. El concepte el va llençar per primera vegada el The New York Times l’abril passat. YOLO són les inicials en anglès de la frase “You Only Live Once”, és a dir, “només es viu una vegada”, i fa referència a la necessitat de viure un temps de qualitat i no només viure per treballar.
La gent que defineix aquesta nova tendència respon a un perfil relativament jove, els anomenats mil·lennistes, que ja havien entrat al mercat laboral però que no s’hi sentien realitzats. Esgotats pels mesos d’ansietat i incertesa de la pandèmia i després d’analitzar les seves prioritats vitals, han decidit deixar feines estables i ben pagades per dedicar-se a un projecte personal, iniciar un nou negoci o treballar com a freelance a temps parcial i així decidir el temps que destinen a la feina.
Moltes d’aquestes persones han après dels seus pares que el treball dur i el sacrifici que suposen les carreres tradicionals no sempre tenen com a recompensa la felicitat. I a l’hora d’avaluar les seves prioritats vitals, han decidit que volen provar un altre camí per assolir els seus objectius. I aquest passa per crear negocis propis que els donin la llibertat de viure la vida a la seva manera, i no subjectes als mandats d’una empresa convencional.
Segons aquest article, la generació YOLO s’ha sentit animada per la vacunació, la certa recuperació del mercat laboral i també pel fet que, durant el confinament, ha pogut estalviar uns diners amb els quals ara pot arriscar-se. I és que aquesta és una altra de les claus del YOLOing: la gent que ho “practica” acostuma a comptar amb una xarxa de seguretat financera que els permet assumir riscos calculats.
Per això, i encara que sobre el paper aquesta tendència tingui una vessant positiva, també es genera el dubte de sí és només una moda exclusivament per a persones benestants, o realment aconseguirà marcar un nou estil d’entendre la forma en què ens relacionem amb la feina i la conciliem amb la vida personal.
