Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

“No llegiu Pedrolo!”, per Albert Dresaire


L’any passat es va celebrar l’any Pedrolo. Això em fa recordar una petita anècdota del meu primer any a l’institut. Al meu institut, públic, hi vam coincidir nois i noies provinents de diverses escoles: escoles públiques, col·legis concertats, escoles religioses… A l’assignatura de literatura catalana vam parlar de Manuel de Pedrolo i de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen. Doncs bé, vam descobrir que, de tot el meu curs, els únics alumnes que l’havien llegit eren les noies que provenien d’una escola religiosa. Tothom coneixia aquella novel·la, però ningú l’havia llegit. Només les ex-alumnes d’una escola monges.

És prou sabut que en el Mecanoscrit s’hi insinua que l’Alba, la protagonista, s’aparellarà amb el seu fill per regenerar la raça humana. Incest. Això s’allunya de la moral catòlica i, és clar, convertia la novel·la en literatura prohibida.

«Nenes: no llegiu el Mecanoscrit del segon origen!» I totes van llegir la novel·la. De la resta d’alumnes que coincidíem a l’institut, m’atreviria a dir que n’hi ha molts que encara és hora que la llegeixin. Cal felicitar aquelles bones religioses pels seus mètodes pedagògics!

Aquests dies, per un treball que estic preparant, he hagut de cercar documentació sobre l’evolució del catalanisme durant el primer terç del segle XX, i molt especialment sobre els esforços i les iniciatives portades a terme per a salvaguardar i promoure la llengua catalana. Vist des dels nostres dies, el que es va fer aquells anys és impressionant, i penso que no en som prou conscients: l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans o l’ingent treball de Pompeu Fabra serien només una mostra d’una llista que és molt llarga. El mèrit d’aquells militants de la llengua catalana rau en que van portar a terme la seva obra quan el català, en el millor dels casos, no gaudia de reconeixement legal; de fet, l’ensenyament del català va estar prohibit en diversos moments.

Ara el català no està prohibit. Però això no vol dir que no estigui amenaçat. Hi ha aquells que voldrien que el català fos una llengua «de segones» i hi ha aquells que, directament, el destrossen en el seu ús. Hi ha encara, molta feina a fer. El que seria trist és que, com aquelles noies del meu institut, ens esperem a fer-la quan ens ho prohibeixin.

Albert Dresaire Gaudí és consultor en TIC i gestió documental

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *