L’entitat Demanoenmano va néixer l’any 2013 per donar oportunitats a través de l’handbol a persones amb discapacitat intel·lectual per practicar esport. En parlem amb la fundadora del projecte i actual coordinadora general.
Quina és l’experiència que dona lloc a Demanoenmano?
Fa un temps jo era jugadora, entrenadora i coordinadora d’un club. Aleshores vaig entrenar un grup de nois i noies amb discapacitat intel·lectual, al qual després es van afegir més persones que volien jugar, i vam crear una competició d’handbol inclusiu.
Per què van batejar el projecte com a Demanoenmano?
La iniciativa va sorgir de l’handbol, però la història és més peculiar. Abans que existís a Catalunya, un company d’arbitratge argentí va crear l’entitat al seu país. Llavors, quan va venir al Mundial d’Handbol que es va celebrar a Barcelona, em va proposar que li posés aquest nom a la iniciativa que estava duent a terme. El curiós és que ara a l’Argentina ja no hi treballen i nosaltres sí.
I de mica en mica us heu anat obrint a horitzons no esportius.
Exacte. Tot va començar amb l’handbol i, a mesura que avançàvem, vam veure que en el món de la discapacitat i de la salut mental hi havia moltes mancances en l’esport, però també en l’oci. Per aquest motiu hem afegit activitats com anar al cinema o fer excursions a la neu.
Quins són els valors que guien els projectes de l’entitat?
El valor principal és que les persones amb diversitat, tant per discapacitat intel·lectual, trastorns de salut mental o risc d’exclusió social, puguin tenir oportunitats. L’eix és donar opcions a les persones, que puguin triar i, a partir d’aquí, tenir una vida com qualsevol altre.
Quina importància té aquesta capacitat d’elecció en les persones que ajuden?
Al final no tothom té les mateixes opcions; no només en el món de la discapacitat, però just en aquests col·lectius hi ha moltes mancances. Que un nen, una nena o una persona adulta pugui fer esport en un club, o pugui gaudir d’anar a ballar o d’anar al teatre, li dona unes opcions que potser abans no existien i limitaven les seves possibilitats.
Ens podria parlar sobre projectes que portin a terme en l’actualitat?
Tenim quatre àmbits de treball centrals. La part esportiva, d’oci, la competició d’handbol i la sensibilització a les escoles. Pel que fa a la part esportiva, sobretot fem activitats no competitives de tota mena en escoles, centres educatius d’educació especial o residències. D’altra banda, organitzem les jornades inclusives, en què ajuntem centres educatius d’infants amb discapacitat amb centres educatius d’infants sense discapacitat perquè puguin gaudir de l’esport conjuntament. De les activitats d’oci ja n’hem parlat.
I les altres dues?
Sí, els dos vessants que m’agradaria destacar són el suport esportiu que donem a nens i nenes que tenen alguna discapacitat i van a una escola o fan una activitat extraescolar ordinària, perquè puguin gaudir de les activitats com els seus companys. I per acabar, els tallers de conscienciació que fem en escoles en què una persona amb discapacitat explica la seva experiència relacionada amb l’esport. Això és molt important perquè vegin que tothom pot fer esport i que no s’ha d’excloure ningú.
