“El Dret a l’Acompanyament Afectiu ha de ser una realitat”

Algunes entitats i federacions socials consideren que totes les persones tenen dret a ser tractades amb afecte i reivindiquen que el Dret a l’Acompanyament Afectiu formi part de la legislació. Maurici Blancafort és fundador de l’associació Som Base, promotora d’aquesta iniciativa.

En què consisteix exactament el Dret a l’Acompanyament Afectiu?

Aquest dret neix quan molts voluntaris, després d’anys de lluita contra la solitud, ens plantegem que hauríem de lluitar a favor d’alguna cosa, i no en contra. Aleshores, considerem que l’acompanyament ha de ser amb afecte i amb una sèrie de valors i el bategem com a Dret a l’Acompanyament Afectiu.

Què diu aquest dret?

Diu que totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte. A sentir-se acompanyades i que aquesta relació, entre iguals, sigui afectiva: lliure, bilateral, directa, respectuosa i consentida.

Per què cal reivindicar-lo com un dret?

Els humans necessitem interactuar amb altres persones. Aristòtil deia que les persones tenien la necessitat de socialitzar i de viure en comunitat. Perquè les persones puguin gaudir de companyia, se’ls ha de reconèixer aquest dret. Si analitzes la carta de les Nacions Unides, t’adones que no hi ha cap dret humà que faci referència a la possibilitat de contactar amb els altres. Per tant, si volem construir un edifici de companyia i solidaritat, ens manca un dret, que és la base de tot el sistema.  

A quins valors caldria apel·lar per construir aquestes relacions?

Primer de tot, cal tenir en compte que el Dret a l’Acompanyament Afectiu és actiu i passiu. És a dir, no només té dret a relacionar-se aquella persona que és acompanyada, sinó que l’acompanyant també ha de tenir la capacitat de poder-ho fer. Aquestes relacions han de ser: lliures —has de poder decidir si vols estar sol o no—; bilaterals —d’anada i de tornada–; directes —sense que ningú intercepti—; respectuoses i consentides.

La solitud no desitjada s’ha posat de manifest durant la pandèmia. Com els ha afectat als més grans aquests mesos?

Les persones que pateixen solitud no desitjada són les víctimes de la nostra societat. Ens hem trobat casos a residències que, en el moment en què hi havia un cas de coronavirus, quedaven tancades i aïllades per preservar el seu dret a la salut. Aquelles persones, de sobte, deixaven de tenir la capacitat de relacionar-se perquè el dret a la salut no tenia cap altre dret que li fes de contrapès. Nosaltres, en aquesta situació, reivindiquem el Dret a l’Acompanyament Afectiu, perquè aquestes persones haurien d’haver pogut rebre visites i interactuar amb la resta de companys. El dret a la salut no pot passar per sobre del Dret a l’Acompanyament Afectiu.  

Defenseu incorporar-lo com a Dret Humà Universal. Per què no s’ha tingut consciència abans de la importància de la relació social?

L’any 1947, amb la creació de les Nacions Unides i de la declaració de Drets Humans, la solitud no existia. En una societat agrícola i industrial, això ni es plantejava. Ara, en una societat individualista i centrada en el jo, hi ha una gran necessitat d’afecte i interrelació. I no només entre les persones grans, també pateix aquesta manca d’afecte un migrant que arriba amb pastera o un sensesostre que ningú l’atén per saber com està, per exemple.

En quin tràmit està la vostra proposta de llei per fer realitat aquest dret?

Nosaltres ara estem treballant per la conscienciació del Dret a l’Acompanyament Afectiu, i ja després vindrà la implementació. Hem aconseguit que hi hagi un debat al Congrés dels Diputats i instem al govern espanyol que porti la proposta a l’ONU. A més, tenim un esborrany sobre la llei del Dret a l’Acompanyament Afectiu i la idea és implementar-la i portar-la al Parlament de Catalunya, perquè sigui la primera regió que comenci a treballar per l’aplicació, a afectes pràctics, d’aquest dret. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.