A finals de setembre l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció a favor de les persones, el planeta, la pau i la justícia. Un programa format per 17 objectius i 169 metes que tracten diverses esferes, especialment l’econòmica, social i ambiental.
L’Agenda 2030 substitueix els Objectius del Mil·lenni que s’han posat en un calaix malgrat no s’han complert en la seva totalitat. I, doncs, quina diferència hi ha?
“Aquesta agenda és més propera i més ambiciosa. Per primera vegada en un document internacional es parla de la desigualtat com un problema i aborda la pobresa i els problemes mediambientals de forma conjunta”, valora Marco Gordillo, membre de Mans Unides i representant de les Coordinadora de les ONG Españoles.
Ara bé, l’aprovació d’aquests objectius que, segons Gordillo, “suposen canvis dràstics en la nostra forma de viure”, només són el punt de partida d’un llarg recorregut que demana valentia. “La gran fragilitat de l’Agenda és que tot es voluntari, el pressupost disponible per assolir les metes és ridícul i no es parla de drets”, adverteix el representant de Mans Unides.
Ara, en els propers mesos els reptes més importants són dos: “marcar indicadors per veure si estem en el bon camí” i que cada país apliqui l’Agenda en el seu territori. En aquest cas, “cada país necessitarà d’un pressupost específic i dotar-se d’una estructura, ja que un programa així no es pot aplicar només des del ministeri d’Exteriors”.
Les ONG fan un balanç positiu d’aquest document que s’haurà d’aplicar els propers quinze anys, només hi troben a faltar “una major fermesa en el llenguatge” i una explicitació de la participació que ha de tenir la societat civil en aquest canvi.
