Després del dinar, del cafè i d’una bona tertúlia els comensals van marxant. Tothom retorna a les seves llars amb el bon regust d’haver compartit una estona festiva amb els éssers estimats.
Sembla, però, que ara ens queda la feina més feixuga, la menys divertida, s’ha de desparar la taula i netejar els plats, i tots els estris que han estat necessaris per fer un dinar suculent i exquisit.
Les famílies hauríem d’entendre que aquesta tasca també forma part de la festa. No hauríem de marxar de la casa -normalment la dels pares o sogres- sense que tot hagi quedat net. La festa no s’acaba fins que tot està ben recollit i guardada cada cosa al seu lloc. Rentar els plats hauria de ser una estona a la cuina, on tots plegats -almenys els que hi càpiguen, i no cal que siguin només les dones- hem de continuar amb el to festiu: rentant, assecant i guardant.
Quants més serem, més riurem diu la gent. Treballar en el que sigui i molt més a la llar, no ha de ser quelcom negatiu, ans el contrari ha de ser també espai de festa. El problema rau en deixar tota la tasca a les mans de poca gent, dels que es queden a la casa, quan tots els convidats ja se n’han anat. Si tots hem fet servir els plats, els gots, els coberts, i tots hem gaudit d’un bon àpat, llavors tots estem convidats a netejar allò que en l’espai de la festa s’ha necessitat per gaudir-la. Quan ens hi posem tots -els convidats i els que han obert les portes de la llar per acollir-nos-, llavors és quan rentar plats és una part més de la festa i no quelcom que s’ha de fer quan aquesta s’ha acabat.
Així quan tots marxem, podem gaudir, igual que els que es queden, del bon regust d’un àpat compartit i assaborit amb estima.
Som-hi, que a la cuina hi falta gent!
