En la segona meitat del segle XIX i principi del XX, als Estats Units, les persones afroamericanes eren considerades persones de segona classe i, en general, patien marginació i segregació. A aquesta situació, se li sumava la impossibilitat d’acudir a l’escola i, per tant, continuaven formant part de les classes socials més vulnerables. Si no existia accés a la formació, no podia existir tampoc l’ascensor social.
Mary McLeod Bethune (1875-1955) va ser una de les primeres dones negres que va defensar la importància de l’educació entre les persones afroamericanes perquè estava convençuda que això facilitaria la integració progressiva en la societat a través dels seus mèrits. Així, també serien reconeguts com a ciutadans de primera amb plens drets.
Mary havia nascut en una plantació de cotó i arròs, en una ciutat de l’estat de Carolina del Sud. Filla d’esclaus, durant els anys de la guerra civil, la família McLeod va haver de marxar de la plantació. Alguns dels seus disset germans havien estat venuts com esclaus, però Mary va créixer més tard, quan els pares ja s’havien assentat en una petita cabanya de fusta amb la resta de la família. Criada en fermes conviccions religioses, la primera escola on va anar va ser a la Trinity Presbyterian Mission School, un dels centres educatius que van obrir algunes esglésies del nord per tal de portar l’ensenyament públic a les classes socials més desafavorides.
El salt de McLeod a l’activisme polític no es va produir fins molts anys més tard, motivat per tot el seu bagatge vital i per la lluita sufragista de centenars de dones que l’any 1920 van aconseguir aprovar el dret a vot de tots els ciutadans estatunidencs.
Va ser una ferma defensora de la paraula i de la raó enfront de totes les dificultats i injustícies per les quals va transitar. I aquesta valentia la va portar a fundar, com a mestra, una escola per a estudiants afroamericans a Daytona Beach, que posteriorment es va convertir en la Universitat Bethune-Cookman. Amb energia i els seus arguments justos va ser capaç d’anar superant tots els entrebancs que la vida li va posar i va apostar pel valor de l’educació com a única via de la llibertat.
