D’alcohòlica a primera monjo budista de Tailàndia

El silenci del temple de Wat Thamkrabok, situat als peus d’una muntanya rocosa als afores de la capital tailandesa, Bangkok, és interromput pel so de les arcades; sí, les nàusees que precedeixen els vòmits. Això passa quan un monjo budista omple diversos gots amb un líquid fosc i desagradable que després ofereix als visitants del temple. 

No és cap poció màgica, sinó un líquid que provoca vòmits. Mentrestant, altres religiosos els donen ànims amb cops a l’esquena perquè segueixin bevent. 

Aquest procés de depuració, encara que ens pot semblar una autèntica barbaritat, forma part del programa de desintoxicació que segueixen desenes de drogodependents a l’opi arribats del mateix país i de l’estranger, un sistema que va posar en marxa l’any 1959 Luang Poh Yaai. 

Aquesta tailandesa era mestra de les herbes medicinals i alcohòlica. També va ser la primera en viure com un monjo budista en un país on les autoritats prohibeixen la vida espiritual a les dones. I, per això, va decidir fundar el seu propi monestir. 

Una vida poc afortunada

Des de ben menuda, Poh Yaai deia que podria recordar les seves vides passades i comunicar-se amb els esperits. Malgrat la seva accentuada espiritualitat, es va casar i va tenir dos fills. 

Però, uns anys més tard, el seu marit va abandonar-los i, condemnada a viure en la marginalitat i misèria d’un barri humil de Bangkok, va caure en l’addicció a l’alcohol.

Amb quaranta anys, va deixar de beure i va decidir fer-se budista. Es va rapar el cap i es va convertir en la primera monjo dona budista de Tailàndia. Finalment, l’any 1957, va impulsar el seu propi monestir per ajudar a través de les herbes medicinals a aquelles persones addictes a l’opi. 

Una història encara molt desconeguda a Tailàndia i arreu, però no al monestir Wat Thamkrabok on la recorden a cada racó amb unes petites estàtues. Ella va morir el 1970, però molts continuen el seu llegat, que perdurarà en el temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.