Diverses institucions i organitzacions i desenes de personalitats catalanes vinculades al món del pensament i l’educació s’han unit per signar el manifest ‘Per la presència de la filosofia en l’ensenyament’, a través del qual es sol·licita a la Generalitat que en la llei d’ensenyament la filosofia hi sigui contemplada en tota la seva dignitat i expressió i no només com una assignatura optativa.
Entre els signants trobem institucions i organitzacions com els departaments de Filosofia de totes les universitats (UB, UPF, UAB, UdG, URL, UVic), la Facultat de Lletres de la UdL, el Departament de Filologia Catalana URV, la Facultat d’Humanitats UIC, la Societat Catalana de Filosofia, l’Institut Humanitats, l’Institut Ramon Llull o la Fundació Joan Maragall, entre altres. I, entre les personalitats, hi figuren noms com Xavier Antich, Norbert Bilbeny, Manuel Cruz, Victòria Camps, Àngel Castiñeira, Francesc Torralba, Josep Maria Esquirol o Marina Garcés.
Des de Valors fem nostre aquest manifest i reivindiquem la vigència de la Filosofia “com a premissa indispensable per un autèntic encontre entre els pobles i les cultures i per la fundació de noves categories que superin les contradiccions actuals i orientin el camí de la humanitat vers el bé”, tal com van afirmar professors i intel·lectuals italians el 1992 a Appello per la filosofia. I també, tal com diu la Declaració de París de 1995, confirmem “que el foment del debat filosòfic en l’educació i en la vida cultural constitueix una aportació primordial a la formació dels ciutadans al posar en exercici la seva capacitat de judici, que és fonamental en tota democràcia”. En la mateixa línia, fem nostres les paraules de la UNESCO de 2005: “La filosofia és una escola de llibertat que no només elabora instruments intel·lectuals que permeten analitzar i comprendre conceptes fonamentals com la justícia, la dignitat i la llibertat, sinó que també crea la capacitat per pensar i emetre judicis amb independència, incrementa la capacitat crítica per emprendre i qüestionar el món i els seus problemes i fomenta la reflexió sobre els valors i els principis”.
Com diu el manifest actual, “cal estimular en els joves un pensament propi, afavorir la comprensió de la realitat com un fet complex, fomentar la crítica i l’autocrítica com actituds que ajuden a ser prudents i tolerants o cercar un punt de raonabilitat com a espai de trobada entre posicions discrepants”. Les tempestes que assolen el complex món d’avui situen l’ensenyament de la filosofia com un element absolutament cabdal per tenir ciutadans lliures, crítics i compromesos de cara a l’endemà. Ens hi juguem molt.
L’ensenyament de la filosofia, ara i aquí, sí
