A casa, l’ambient festiu i familiar de la diada de Nadal ja s’ensumava des de dies abans. Els fills, els de casa i els que ja n’estan fora, es telefonaven i quedaven per sopar junts i planejar les diferents trobades gastronòmiques per poder estar amb les famílies d’ells i d’elles, cosa complicada quan en una casa són molts. Ens donava gust veure’ls preocupant-se amb il·lusió per la trobada del Nadal. Tot anunciava que s’acostava festa grossa i que la celebraríem entre tots entorn d’una taula guarnida amb els millors detalls que es guarden per les grans ocasions.
En l’àpat del Nadal es concreten tots aquests desitjos de retrobament i d’il·lusió però és ben veritat que l’alegria de la trobada familiar a l’àpat de Nadal es desborda a l’hora del brindis. I brindem, i no sé ben bé perquè, però l’escalf de l’amistat, del trobar-nos tots junts, de la conversa, del bon menjar i el bon beure ens fan passar del somriure en les converses a l’alegria descordada en el moment del brindis. Ens aixequem amb les copes a les mans i les fem dringar amb les dels altres. Tots ens agermanem en el desig de pau i felicitat per a tots els de la taula i inconscientment també l’escampem per a tots els homes i dones de bona voluntat. És una tradició totalment arrelada en tota la societat occidental. Si bé ara les costums consumistes i les políticament correctes intenten distreure’ns de la crida transcendent de Déu fet home, de la cova i del pessebre, en el fons, com diu el poeta Segarra, “si de petits l’hem sentida algun cop”, ressorgeix altra vegada en aquests moments. Els valors de la germanor i de la pau ens porten a una felicitat tranquil·la que explota en el brindis del Nadal. Nois, jo també brindo amb tots vosaltres en aquests dies del Jesús del pessebre amb la copa plena de desig de pau, solidaritat i alegria per a tot el món. Que n’hi hagi per tots, per els del Nord i per els del Sud. Salut!
