El cronista de viatges de ‘Valors’ abandona les latituds sudamericanes i comença ara un cicle passejant-se per monestirs de Navarra i el País Basc francès.
A la Baixa Edat Mitjana, les pors i la inseguretat envaïen l’existència humana. Els pobres cercaven en la religió i en l’oració que Déu s’apiadés del mal i la misèria que patien per l’opressió dels poderosos. Certament, els senyors no tenien la consciència tranquil•la i, sovint, a la seva mort, deixaven part dels seus béns als monestirs perquè els monjos amb la seva pregària els alliberessin de l’infern. La pobresa i la ignorància també feien que molts joves trobessin en la vida monàstica una seguretat de la qual fora no gaudien.
En aquesta ocasió comencem la nostra ruta monàstica per Navarra, terra molt religio-sa, de monges i capellans. El primer lloc on ens aturem amb el tren és a Tudela, amb el riu Ebre com a teló de fons, aquests dies de Setmana Santa molt crescut degut a les pluges. Tudela no té monestirs però si una gran catedral construïda al 1119 damunt d’una mesquita del segle IX. És mig matí i una confraria ja surt al carrer; els seus penitents porten una creu a coll que es van passant. El més bonic de la ciutat, a part de les nombroses esglésies que s’hi pot visitar, és la Plaza de los Fueros. En aquest indret, el diumenge de Pasqua, un àngel encarnat en un nen és baixat amb una corda fins arribar a la imatge de la Mare de Déu per treu-li el vel negre que li tapa al rostre per la mort del seu fill.
Més amunt, en direcció a Pamplona, ens aturem a Olite, una petita ciutat monumental que es troba al centre geogràfic de Navarra. La població ja existia a l’època romana i a l’Edat mitjana era la residència habitual dels reis navarresos, concretament s’hostatjaven al Palau reial. Tots els carrers de l’entorn conserven les cases de quan era vila medieval. Extramurs i camí de l’estació de tren, hi ha el grandiós monestir de Sant Francesc. La llegenda diu que Francesc d’Assis, en el transcurs del seu pelegrinatge a Santiago de Compostela entre el 1213 i 1214, es va aturar a Olite per fundar-hi el monestir vell. La comunitat franciscana sempre ha estat molt oberta a la població i va contribuir al seu desenvolupament econòmic; al seu voltant encara hi ha les terres que sembraven els monjos per la seva supervivència. Un monestir molt bonic d’Olite és el de Santa Clara, originàriament del segle XIII.
Seguim. Des de Pamplona, en direcció a Jaca i abans d’arribar a Aragó, es troba el pantà de Yesa, que recull les aigües del riu Aragón. Prop d’allà, al cim de l’Arangoiti, a 1.356 metres d’alçada, es troba el monestir de Sant Salvador de Leyre ( a la foto). S’hi arriba per una carretera amb molta pujada que parteix del Yesa. A dalt hi ha una esplèndida vista. Està considerat monument nacional i a l’interior de l’església hi ha el mausoleu on reposen les restes dels primers reis de Navarra. El primer document que en dóna fe és de l’any 846. Va tenir èpoques de renaixença i altres d’oblit, com les provocades per la desamortització de Mendizábal al 1836. El 1954 arribaren els monjos benedictins de Sant Domingo de Silos per restablir-hi la vida monàstica. Fotografies dels anys cinquanta i seixanta testimonien que hi vivien molts monjos i joves seminaristes. Ara tot just vaig comptar-ne una vintena.
