Uns sis mil mariners d’arreu del món troben cada any la llum d’Stella Maris. Des de 1927, aquesta casa vinculada a l’Apostolat del Mar de Barcelona esdevé una espai d’acollida per a aquells que porten mesos navegant i que recalen puntualment a Catalunya. Entre els serveis que ofereix aquesta institució hi ha transport gratuït entre el Port de Barcelona i la casa de l’Stella Maris, servei d’Internet i telèfon, una residència de 32 places per on passa un miler de persones cada any, un club… també s’organitzen activitats esportives com el campionat de futbol Mediterrani-Mar negre i les jornades de Gent de Mar. Una història amarada de valors que no deixa mai de funcionar gràcies a l’empenta de la trentena llarga de voluntaris que hi esforces hores i tones de tendresa.
Just a sota el cementiri de Montjuïc, a tocar de la Ronda Litoral de Barcelona. Segur que algun cop us hi heu fixat. És una construcció rectangular d’obra vista, senzilla, sense farciments. El rètol incrustat a la part alta de l’edifici la identifica clarament: Stella Maris, l’estrella del mar. Així s’anomena el centre de l’Apostolat de Mar de l’Arquebisbat de Barcelona, l’organisme que coordina, anima i promou l’acció eclesial relacionada amb el món del mar: atén el mariner i les seves famílies en les seves necessitats humanes i també espirituals. Això sí, sempre des d’una perspectiva ecumènica, de retrobament de les diferents branques del cristianisme i també d’altres religions presents en el mapa del món. Tot i que els primers moviments a favor de la dignitat dels mariners es remunten a l’Anglaterra de finals del segle XVIII, el primer centre Stella Maris no va néixer a la ciutat escocesa de Glasgow fins el 1921. Només sis anys més tard ho feia el de Barcelona, el primer d’Espanya. Actualment en deu diòcesis espanyoles hi ha un centre com el català i a tot el món més de mil tres-cents centres dedicats als mariners, repartits en 89 països.
El director del centre de Barcelona, Ricardo Rodríguez, descriu la filosofia d’Stella Maris destacant l’afecte i l’amistat com a motius principals: «Nosaltres acollim a la gent de mar, amb afecte, amistat, i en el cas de què tinguis dificultats… a casa teva t’escolten, nosaltres escoltem els mariners. I a casa teva intenten ajudar-te i nosaltres els intentem ajudar». A banda del caliu humà que ofereix l’apostolat, també posa a l’abast tot un ventall de serveis que inclouen transport gratuït, residència, visites a vaixells o l’organització d’activitats esportives. En qualsevol cas, la vocació de servei està per sobre de tot, i la premissa és no dir mai que no als problemes o peticions que els arriben. «Davant de qualsevol petició raonable mai no dir no. Tampoc dir si immediatament, però si un «ho intentarem». I a partir d’aquí des de problemes que tenen ells a bord, problemes legals… qüestions personals, des d’un que té un cosí que viu aquí a Barcelona i que li agradaria contactar amb ell… doncs l’ajudem a trobar-lo via Internet, pàgines blanques… I després, si cal, el portes allà amb un cop de cotxe».
L’activitat d’Stella Maris no podria desenvolupar-se sense els 35 voluntaris que habitualment col·laboren amb l’entitat. sovint, es tracta d’una tasca basada en la disponibilitat i que no entén d’horaris. és per això que Ramon Rodríguez, s’hi refereix com els membres d’una família. «Els voluntaris que es queden són forofos de la pastoral del mar. Són gent que ho sent però profundament, amb un esperit de servei, un entusiasme… i això, jo sempre, quan fem una trobada, un cop a l’any, un sopar, jo sempro parlo de la família d’Stella Maris. Hi ha gent que ho viu autènticament així». Dos exemples en aquest sentit: en Segimon fa ja onze anys que col·labora amb Stella Maris. Tot i que no tenia cap relació amb aquest apostolat, en jubilar-se s’hi va interessar i ja és gairebé un «llop de mar». Amb prou feines en Carles fa un any que hi col·labora, però es mou amb facilitat per pujar al vaixell i establir converses amb els mariners. «Tenia un company de feina a qui apreciava molt i que es dedicava a fer-ho en el seu temps lliure… Més tard vaig veure una ressenya al Full Dominical, vaig trucar i aquí em teniu», explica. El voluntari afirma que hi ha un aspecte psicològic que és fonamental per a aquestes persones que passen més de sis mesos l’any fora de casa. «Els escoltes, hi parles i intentes solucionar-los les dificultats; i si és molt complicat els proporciones un advocat», assenyala, «i d’altra banda els recomanes llocs interessants de Barcelona per visitar». Segons en Carles, els fas de «cicerone».
La gent de mar necessita en arribar a port posar-se en contacte amb els seus éssers estimats. Aquest és el cas d’en José Emanuel de la Rosa, mariner filipí que porta mesos fora de casa i que valora en positiu l’ajuda que li ofereix l’apostolat. «Internet suposa una gran ajuda per mantenir la comunicació amb les nostres famílies. Els d’Stella Maris són una gent magnífica, procuren entretenir-nos, ens donen la benvinguda i, el més important de tot, ens ajuden», comenta satisfet. De tant en tant, els mariners agraeixen el tracte rebut i envien correus electrònics o bé postals des de qualsevol racó del món. Fins i tot, des de les antípodes. «A todos mis amigos en Stella Maris, un cordial saludo y mi gratitud por los favores recibidos. Hasta pronto, Jose María. Brisbane, Austràlia», llegeix d’una carta el responsable de la institució, Ricardo Rodríguez.
L’Stella Maris té entre les característiques del seu ADN la cura també de la part espiritual de les persones que atén. És per això que aquesta agència de l’Apostolat del Mar de Barcelona celebra l’Eucaristia amb regularitat i també organitza celebracions ecumèniques. Com a membre de la International Christian Maritime Association (ICMA), manté una relació regular amb comunitats d’altres confessions cristianes. A més a més, amb la voluntat d’evolucionar del perfil ecumènic a l’interreligiós, ha establert un acord de col·laboració amb el Consell Islàmic Cultural de Catalunya per a l’assistència espiritual dels mariners musulmans.
La llum de l’estrella del mar continuarà brillant sempre que hi hagi algú que la necessiti. La seva tasca humanitària, fonamentada en l’afecte i l’empatia, és reconeguda a tot el món més enllà de fronteres i estats.
