Els valors són positius. Són positius com elements que ens ajuden a créixer, a interrelacionar-nos i a construir una societat més justa i una convivència més pacífica. Però els valors no són absoluts. No podem convertir-nos en talibans dels valors. Molts valors tenen límits i si els superem aquests es converteixen automàticament en contravalors. Perquè això no passi, perquè sàpiguem reconèixer els límits dels valors, cal complementar-los amb altres valors, encara que sembli redundant.
Aquest és el cas de la sinceritat. No podem ser abanderats de la sinceritat cegament, defensar-la a tot i a dret, en qualsevol circumstància, davant qualsevol persona. Cal valorar l’ús i els límits d’aquest valor segons cada moment i segons la sensibilitat i les circumstàncies vitals del nostre
interlocutor. Cal acceptar que la nostra veritat, la nostra manera de veure les coses no és la única, senzillament, una més.
Hem de ser conscients que de vegades la sinceritat pot ser més cruel que el silenci. La sinceritat pot provocar greus ferides, algunes profundes. Per tant, cal recòneixer els límits de la sinceritat, apostar sempre per ella -no incitem ningú a la mentida o a la falsetat-, però fer-ho amb sentit comú. Només el sentit comú ens dirà quan la sinceritat és un valor o, com diu la frase feta, fa més mal que bé.
