Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Maig de 2017

El diàleg

Si escoltem els clams que actualment ressonen al món, les crides al diàleg són unes de les més constants. Es demana diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya, els d’Estats Units i Rússia, entre societat i classe política, entre sindicats i patronal, entre religions… La llista és àmplia i llarga. La paraula diàleg sovint encapçala titulars carregats de bones intencions i poca voluntat. Demanar diàleg resulta elegant, però qui adquireix la responsabilitat de portar-lo a la pràctica? El diàleg, sobreentén la voluntat d’entesa, i avui no tothom accepta aquesta possibilitat. De fet, encara que la majoria de diccionaris defineixen diàleg com un simple “col·loqui entre dues persones o més”, té més matisos. El podem confondre amb una conversa, però no és ben bé el mateix. El diàleg demana temps, paciència i s’ha de produir en un espai adequat. És molt difícil dialogar en un bar ple de xivarri. No confondre però amb la negociació o amb la transacció. No tots els diàlegs, ja siguin d’àmbit familiar o internacional, han d’acabar amb un acord. En les negociacions les parts intenten fer quallar interessos particulars evitant els màxims perjudicis; en el diàleg, en canvi, és més important l’intercanvi d’idees. Ningú és amo de la veritat. Ens enriquim sentint els arguments del nostre interlocutor i ens mostrem oberts a canviar les idees pròpies. El diàleg, per tant, no és un monòleg –encara que alguns facin passar bou per bèstia grossa–, exigeix d’una comunicació educada i reflexionada –cal pensar abans de parlar–, de molta escolta, respecte vers el posicionament de l’altre i disposició al canvi. Reconèixer que la veritat pot ser compartida.

Plató, conegut pels seus diàlegs, afirmava que aquesta era l’eina més adequada per fer avançar el coneixement, el camí més elevat cap a la veritat. El diàleg allibera l’home de la seva ignorància i li dóna accés a comprendre el bé. De fet, els humans, com a éssers socials, amb encerts o errors, estem contínuament dialogant en qualsevol àmbit de la nostra vida. El diàleg és un valor democràtic. El diàleg ajuda a construir una societat més pacífica i en convivència. El diàleg és un valor desitjat i necessari, però demana diverses virtuts i no tothom resulta hàbil en aquesta tasca. I, doncs, si és així, per què ningú ens ensenya a dialogar? En els darrers anys les lligues de debat universitàries, de llarga tradició a Harvard i Oxford, també han arribat a Catalunya, tant a l’educació secundària com a la superior . Però aquest no hauria de ser únicament objectiu de l’escola. Els pares o els mitjans de comunicació també haurien de ser exemple de foment del diàleg, del bon diàleg.



Continguts