Diuen que quan li van preguntar a la princesa Isabel Carlota de França en quin moment desapareixia el desig sexual, la seva resposta va ser: “com vols que ho sàpiga? Només tinc 80 anys”. Aquesta anècdota il·lustra una realitat que, malgrat tot, ha quedat oculta i tapada sota capes de prejudicis i tabús, el del desig i la sexualitat de les persones grans i, més concretament, el de les dones.
Ara, un llibre de la psicòloga i feminista Anna Freixas titulat “Sin reglas” intenta trencar aquests tabús i treu a la llum pública un tema que no deixa de ser una altra “víctima” d’això que s’anomena “edadisme”, la discriminació per raons d’edat, molt més acusada en el cas de les dones. Només ens hem de fixar en els casos de Donald Trump i Emmanuel Macron. Mentre que tothom troba d’allò més normal que Trump estigui casat amb una dona més jove, més difícil d’acceptar ha estat que la dona del president francès sigui molt més gran que ell.
L’edadisme mal suposa que les dones grans són éssers assexuats i que un cop superada l’etapa reproductiva i la menopausa, el sexe s’acaba. Freixas, al seu llibre, desmenteix tot això i parla precisament de les actituds socials i culturals que han portat a una falsa imatge de l’eròtica femenina de les dones madures. En la nostra societat, on ha augmentat de manera espectacular l’esperança de vida i per tant, també els estils i necessitats de vida, fa que aquest tema tingui més vigència que mai.
Una altra de les conseqüències de l’edadisme és la d’atribuir la bellesa i l’atractiu sexual als joves i oblidar les necessitats i la realitat de la gent gran. Per això és tan important que apareguin obres com les d’Anna Freixas, que aborden un tema tabú sense complexes i aporten un gra de sorra per trencar prejudicis i estereotips. En aquest sentit, també és interessant el llibre de la sexòloga Carme Sánchez, que El sexe que volem les dones, també recull experiències sexuals de persones grans. Per últim, el recull de contes “Sexe encara” també aborda aquesta qüestió des de l’àmbit literari.
