Tendències

Un nou mapa de relacions afectives

Fotograma de la pel·lícuma "Kiki. El amor se hace".

Fotograma de la pel·lícuma “Kiki. El amor se hace”.

 

“Si pogués formar part d’un grup que decideix tenir fills en comú, em satisfaria la idea”. Les declaracions d’Anna Gabriel  a Catalunya Ràdio van servir fa uns dies per posar sobre la taula un debat que va a més: el dels nous formats afectius i familiars que es deriven dels temps líquids en què vivim.

Lògicament, no va faltar qui de forma més o menys intencionada va mal interpretar aquestes paraules i les va fer servir com a artilleria per carregar políticament contra la diputada de la CUP. Però també van tenir una altra conseqüència: uns dies després, el veterà periodista Salvador Alsius revelava en una entrevista a El Periódico que fa quaranta anys que viu en una comuna.

Alsius explicava que ell i cinc companys d’estudis més se’n van anar a viure plegats l’any 75 –una època d’eclosió de comunes similars a tot Europa, de hippies i de les ganes de llibertat que a l’estat espanyol portava la fi del franquisme- i que aquest inusual format de convivència ha aconseguit perdurar fins el dia d’avui. Aquesta comuna està integrada per tres parelles que han portat a aquest món un total de sis fills. No està tant lluny del model familiar plantejat per la diputada cupaire, i prové d’un personatge que difícilment ningú pot titllar d’antisistema.

El tema ja no va de pràctiques sexuals més o menys liberals. La societat està donant senyals d’un canvi estructural que, mica en mica, sembla que va guanyant visualització. Potser encara no hi ha un terme concret per definir-ho, però el que sembla obvi és que el model de família tradicional no respon del tot a les necessitats afectives, econòmiques, socials i culturals del segle XXI. Avui podem trobar alternatives als matrimonis tradicionals: parelles separades amb la custòdia compartida dels fills, parelles homosexuals amb fills, parelles hetero que han decidit no tenir-los, mares solteres, comunes i “tribus” familiars i també, relacions poliamoroses.

El “moviment” del poliamor també guanya força, amb partidaris d’aquest model afectiu que promou les relacions de més de dues persones  al mateix temps, que poden conviure o no, però on totes les persones involucrades han pactat, coneixen i estan d’acord amb la situació. És un pas més en la revolució sexual que comporta canvis en l’afectivitat, la convivència i els rols socials.

El poliamor, és una moda passatgera o una tendència que s’acabarà normalitzant? Potser és aviat per donar respostes, però ja hi ha qui ha començat a plantejar les possibilitats. Així, per exemple, a la pel·lícula de Paco León, Kiki, el amor se hace, es planteja una relació consentida a tres bandes entre un noi i dues noies.  A la recent novel·la de Roc Casagran, L’amor fora de mapa, es planteja un model similar entre dos homes i una noia. No sembla una casualitat. És evident que la geografia sentimental està canviant, i que cal definir un nou mapa per a aquests nous models afectius i familiars. – JUDITH VIVES.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *