Educar les emocions dels fills influeix directament en la seva salut mental. En els darrers anys aquest aspecte educatiu s’ha introduït a les aules i de mica en mica també va entrant a les cases. Els pares, però, estan formats per a educar en emocions els més petits? Quines pautes haurien de seguir? Quins són els principals errors que cometen?
De fet, els experts asseguren que la bona salut mental dels pares està directament relacionada amb la dels fills: “Educar en emocions els nens passa, en primer lloc, per educar els més grans. Una bona educació en aquest àmbit garanteix una bona salut mental”, deixa clar Noemí Guillamón, directora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC.
“Si els pares tenen recursos per a afrontar els problemes del dia a dia, tindran més disponibilitat per a atendre els seus fills. En canvi, si estan més immersos en les seves dificultats a la feina, a la parella, a la família o personals, difícilment tindran espai i eines suficients per a educar-los en les seves emocions”, insisteix.
Des de ben petit, afegeix, cal educar l’infant a sentir l’emoció, a situar-la en el cos i posar-hi nom: alegria, tristesa, ràbia o por. “Aquest pas ajuda a gestionar el que li passa en la interacció amb el món. Poden sentir por davant les coses que no coneixen o ràbia si no els surten com volen, però si saben reconèixer el que senten i tenen un adult al costat que els hi validi, és més fàcil que després aprenguin a fer alguna cosa davant d’aquesta emoció”, exemplifica.
Alguns consells
El primer és tolerar totes les emocions, tant les positives com les negatives. Segons la psicòloga, per a alguns adults pot ser fàcil acceptar l’alegria dels fills, però, en canvi, pot ser una dificultat haver de donar espai a la tristesa, la por o la ràbia, però “tot el que sentim és vàlid i té raó de ser; per tant, no hem de frenar un nen si plora o està trist, o renyar-lo perquè s’enfada o té por”.
El pas següent és no deixar sol el fill amb aquesta emoció. Si l’infant està trist o enfadat o té por, s’aconsella que l’adult estigui al seu costat, perquè li transmetrà seguretat i confiança. «Els pares poden ser uns grans “contenidors” de les emocions dels petits. Moltes vegades és molt més tranquil·litzador per a un infant que l’adult l’abraci mentre plora, o l’acaroni mentre sent por, que dedicar espai a l’elaboració cognitiva del que ha passat, ha fet o ha sentit en plena explosió emocional”.
Finalment, els adults han de tenir el seu espai per a sentir les seves pròpies emocions. “Vivim en una societat on tot va ràpid, i no ens donem espais per a parar, descansar, plorar, riure o somiar. Si no ho fem nosaltres, és molt difícil que els nostres fills ho aprenguin a fer. Està bé dedicar un temps per a desfogar-nos sols, amb la parella o amb els amics”, deixa clar Guillamón.
Els tres errors més comuns
El primer és creure que els petits aprenen la gestió de les emocions sols. «Això no funciona així. Cal dedicar un temps a ensenyar-los-ho», apunta l’experta. El segon és agafar com a vàlid el model de com afrontar els problemes que ens van ensenyar els pares. I, l’últim, és no posar límits o no intervenir quan la reacció emocional del fill pot posar en perill la seva salut o la d’un altre nen, per exemple, si pega al germà. – REDACCIÓ.
