Steven Spielberg reflexiona entorn els conflictes bèl·lics en la seva darrera creació, Caballo de batalla.
Resulta curiós, o potser no tant, que els grans missatges pacifistes que ens arriben des del cinema ho facin precisament des del cinema bèl·lic. La història del setè art és plena de pel·lícules de guerra que clamen per la pau, advertint-nos precisament de tot allò que perdem en els conflictes. Sin novedad al frente, Senderos de gloria o Apocalipse now són algunes de les grans pel·lícules que han obert la reflexió sobre els límits de la guerra i els seus horrors, enviant implícitament un missatge en pro de la pau que no sempre les nacions han estat capaces d’escoltar.
Darrerament, Steven Spielberg ha fet créixer aquesta llista amb la seva darrera obra, Caballo de batalla, que a més a més resulta especialment interessant perquè es basa en una novel·la juvenil i enfoca el seu discurs pensant en aquest públic. Dit d’una altra manera, Caballo de batalla és una proposta més que recomanable per explicar als més joves els valors de la pau a partir, precisament, de tot allò de negatiu i misera-ble que comporta la guerra. El film, que es basa en una novel·la escrita durant la I Guerra Mundial però publicada el 1982, ressegueix la peripècia d’un cavall que, per atzar, va canviant de propietari i de bàndol en el context de la batalla. Un pretext, aquest, que serveix per demostrar que la injustícia de la guerra afecta per igual un bàndol que un altre i que, en aquest context, tothom hi perd. Un missatge que arriba al seu punt àlgid en la seqüència en què el soldat britànic i l’alemany s’alien per rescatar el cavall atrapat. Focalitzant l’interès en l’animal, Spielberg ha desviat l’atenció i s’ha pogut estalviar la duresa de la guerra –la que sí va mostrar, per exemple, a Salvar al Soldado Ryan o La Lista de Schindler– i ha suavitzat el relat, per fer-lo assequible al públic més jove. Steven Spielberg ha posat la seva capacitat de narrador de grans històries al servei d’aquesta obra que es pot gaudir com un film d’aventures amb aire clàssic i que permet obrir un debat més enllà del seu argument.
