Els roures autumnals
fulguren a la llum groga de
la lluna; per desolats que
semblin prenen a càrrec
l’esplendor d’esquinçalls
de bandera, de lletres d’or
en la cripta de sumptuoses
catedrals, dels ossos blan-
quejats consumint-se en
remots camps de batalla. I
alhora són estímul d’hu-
mus assaonant l’entranya
materna oberta a la llavor
de camperols futurs.




