L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acull fins el mes d’abril l’exposició ‘Huellas’, de l’argentí Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937), qui va començar a fer aquestes fotografies el 1995, amb els primers símptomes de l’Alzheimer. I n’acabaria la sèrie deu anys després, amb la malaltia ja avançada. Es tracta d’una col•lecció de cinquanta-tres imatges on la memòria hi té un pes molt important. De fet, retraten escenaris i testimonis del drama de la Guerra Civil espanyola.
Pel coordinador de l’exposició, Jordi Calafell, el més interessant d’aquest treball és que és tracta d’un testament vital: “és el darrer treball que fa Humberto Rivas, perquè ell no treballava per projectes, excepte en aquest cas, i un altre, precisament, en el principi de la seva carrera”. “En aquest treball es veuen totes les constants de la seva retòrica fotogràfica, com són el gust per a les façanes, per a la fotografia en blanc i negre de to baix, pel retrat o pel fet de fotografiar l’absència”, explica.
Humberto Rivas va anar bastint el projecte de ‘Huellas’ a mesura que anava fent fotografies de la Guerra Civil. Així, destaquen els retrats de brigadistes, de dones que viuen la guerra o les fotografies de runes, entre d’altres. “Recomano molt que la gent vingui a veure aquesta exposició perquè ara que tots fem fotografies amb el mòbil, i que en podem fer centenars en un dia, en contraposició, aquí veiem una forma de treballar molt pensada. I molt pausada”, explica el coordinador d’aquesta exposició.
‘Huellas’ parla de la Guerra Civil espanyola però podria parlar de qualsevol altra guerra. “Les guerres són universals, i el patiment també”, constata Calafell. Es tracta, aquestes cinquanta-tres imatges, de fotografies que no s’han d’explicar gaire. De fet, ell no les explica gens. “Humberto Rivas era partidari que les fotos no tinguessin text explicatiu al peu”, assegura el coordinador de la mostra. – SANDRA BALAGUÉ.
