L’elevat atur juvenil o la crisi desfermada per la pandèmia de la covid ha robat els somnis de molts joves que se senten frustrats, però com s’ha arribat fins aquí? Què entenem per frustració? Segons l’Enciclopèdia Catalana és un “estat del qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances”. Així, doncs, és una emoció negativa que sorgeix quan no podem satisfer els desitjos o expectatives que ens havíem proposat. Aquesta decepció genera malestar en aquells que la pateixen i també en el seu entorn, ja que, fins i tot, en alguns casos pot desencadenar comportaments agressius o conflictes. Per això, és important identificar-ne les causes per idear vies de prevenció.
En aquest context, el primer pas és comprendre el model de societat actual. Des del punt de vista del sociò-leg Émile Durkheim (1887-1917), la societat moderna és “anòmica”, és a dir, li manquen uns límits definits i hi ha contradiccions entre les normes existents, cosa que desemboca en la desorientació dels individus. Durkheim, que va analitzar la societat industrial de finals del segle XIX i inicis del XX, considera que aquesta “anomia” creix amb factors com el comportament del mercat i l’increment de les necessitats que genera el progrés que alimenta un consum desenfrenat.
Una crisi econòmica i una altra
Actualment, el mercat capitalista de productes i serveis és una de les institucions que regula diferents aspectes de la vida quotidiana alhora que genera formes de relació entre les persones. Per tant, els canvis d’ordre que s’esdevenen en aquest mercat i les seves crisis econòmiques ens afecten, tal com podem percebre en l’actualitat.
L’any 2020 amb prou feines ens havíem recuperat de la crisi econòmica del 2008 quan hem entrat en una altra provocada pels efectes de la covid-19. Aquesta ha eixamplat les desigualtats i amplificat la precarietat laboral amb llocs de feina inestables, temporals i mal remunerats que, sovint, són ocupats per joves. Amb tot, no és una situació nova, sinó que ja es donava el 2019, abans de la pandèmia, quan la taxa de temporalitat entre els joves de 16 a 19 anys era de l’entorn del 50 per cent a Catalunya; i l’atur, del voltant del 20 per cent. A més, un 32 per cent de la població de 25 a 35 anys ocupada amb alt nivell formatiu té una qualificació molt per sobre de la feina que desenvolupa. Per contra, també s’observa una alta taxa d’abandonament prematur dels estudis que se situa al 19 per cent entre la població de 18 a 24 anys.
El repte de trobar una identitat professional
Aquesta situació precaritzada impedeix que els joves puguin desenvolupar una identitat professional, cosa que els genera frustració. A diferència del passat, el treball ja no és el pilar central entorn del qual gira la seva identitat alhora que deixa de ser el mecanisme que obre les portes cap als objectius d’emancipació. Així doncs, el mercat laboral no satisfà les necessitats dels joves ni dona ordre ni sentit a les seves vides. Per això, han de cercar altres fonts on dirigir les seves inquietuds, aspiracions i desitjos que esdevenen infinits en una societat moderna marcada pel progrés, així com les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que generen noves esferes de relació i consum.
Un exemple d’això són les xarxes socials, on els joves s’expressen i construeixen la seva identitat. D’entrada, semblen un espai “lliure”, sense límits clars, on poden mostrar els seus desitjos, gustos i ser reconeguts. Però, aquest entorn virtual també pot generar frustració, especialment, quan els joves no troben el reconeixement que esperen a través dels likes. Un estudi realitzat durant el confinament subratlla que els que passen més de dues hores davant de les pantalles per usos diferents de la feina experimenten menys benestar. Si ens fixem en el col·lectiu d’estudiants, només entre el 10 i el 15 per cent expressen nivells de benestar alts, mentre que entre els professionals la proporció se situa entre el 30 i 40 per cent amb independència del temps que es passa davant les pantalles.
Xarxes socials: virtuts i defectes
Així doncs, tot i que durant la pandèmia aquest espai virtual ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la vida quotidiana i, sobretot, en el cas dels joves per dur a terme diferents activitats com l’estudi o les relacions socials, no sembla que l’ús dels espais virtuals es vinculi amb el benestar. A més, cal afegir que hi ha hagut força inestabilitat emocional durant la pandèmia. Una bona mostra d’això és que l’Enquesta a la Joventut de Barcelona detalla que un 45 per cent dels joves declaren haver patit depressió, ansietat o altres trastorns psicològics durant aquest període.
Tanmateix, a les xarxes socials també trobem joves influencers que marquen tendències de consum amb l’expressió del seu self, és a dir, la seva imatge es transforma en un producte que imposa els cànons estètics i de bellesa. A totes les èpoques els joves cerquen els seus referents per tal de construir la seva identitat, però el que sorprèn d’aquests perfils és l’alta capacitat d’expansió a través de les xarxes mitjançant els seus seguidors en un món capitalista on la informació és global. Ara bé, la participació i adherència a aquestes tendències està restringida a aquells que hi tenen accés, per la qual cosa aquests espais també generen exclusions i desigualtats. Cal afegir que la frustració també emergeix quan no es poden satisfer aquests consums desenfrenats.
En resum, ens trobem davant d’un entorn hostil perquè els joves puguin assolir les seves pròpies fites i trobar el camí vers la seva emancipació. Davant dels obstacles esmentats, és molt necessari proporcionar eines per a la gestió de la frustració, que no vol dir resignar-se a les seves expectatives, sinó potenciar les seves capacitats per construir la seva pròpia trajectòria i identitat; així com definir les seves metes de forma estratègica tenint en compte les possibles limitacions del context. Per això, l’acompanyament i suport als joves en la superació d’aquestes dificultats és clau, no només des de la família, l’escola, la comunitat o altres agents socioeducatius, sinó també des dels mateixos grups d’iguals. Aquests joves han de compartir valors, aprenentatges i experiències per construir un camí que ajudi a aquesta generació a retrobar la il·lusió.
Irene Cussó és sociòloga, doctora en Educació, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i investigadora del Grup de Recerca de Pedagogia, Societat, Innovació i TIC (PSITIC) de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL.
