La cuina catalana, des de fa uns anys, passa un dels millors moments respecte la seva projecció internacional. La figura de Ferran Adrià ha contribuït enormement a aquesta eclosió, però el colofó final ha estat la consideració a finals del mes d’abril del Celler de Can Roca com a millor restaurant del món segons la britànica Restaurant.
Paradoxalment, el més gran reconeixement de la gastronomia catalana i el moment en què hi ha més programes de televisió, llibres i blogs sobre el tema a casa nostra, coincideix en un procés de gradual desaparició de la cuina tradicional, en una pèrdua del costum de cuinar a casa i en un fort increment dels mals hàbits alimentaris. La cuina ha passat de ser una necessitat, a estar considerat un plaer, un entreteniment.
Que la gastronomia és una patrimoni cultural que ens provoca sentiment de pertinença a una comunitat o país és un fet àmplia-ment reconegut. Però cuinar és molt més. La renúncia per part de molts a obrir els fogons de forma habitual ha comportat la pèrdua de molts valors vinculats a la cuina com per exemple l’autoestima, el compartir, la creativitat, el treball en equip, la donació vers els altres… A més a més, des d’un punt de vista social, la cuina pot ajudar a la inserció social, fomentar la interculturalitat i millorar la salut, entre altres coses.
Aquest mes repassem els valors de la cuina amb dos xefs destacats, Ada Parellada i Isaac Sabrià, així com amb la periodista gastronòmica Carme Gasull. També us convidem a compartir amb nosaltres les hores que vam viure a l’establiment dels germans Roca i les reflexions que ens va oferir principalment el més mediàtic dels tres germans, en Joan Roca. I, finalment, amb l’arquitecta Núria Coll, viatgem per la història de la cuina com a estança, un espai que ha passat a ser centre neuràlgic de les trobades familiars a un petit espai on omplir tàpers i escalfar menjars precuinats al microones.
