L’home és cos, per tant, acció. També és un cervell, per tant, és també pensament. Però també és un cor, per tant, és sentiment. I si els tres vèrtexs d’aquest triangle estan orientats vers la mateixa direcció i no es contradiuen podem parlar de coherència. Però això no és fàcil. El món és ple de temptacions que diàriament ens fan caure en incongruències. En aquest sentit, el primer pas és ser conscients de les nostres pròpies contradiccions ja que sense una acte de contricció no és possible buscar l’origen d’aquestes i intentar canviar-les. I és que si no aconseguim aquest equilibri, si amb les mans traïm el cap i amb aquest traïm el cor mai ens podrem mirar el mirall amb la consciència tranquil·la.
Ara bé, un cop assolida la coherència cal analitzar sobre quins valors aquesta se sustenta. Només quan la base d’aquest triangle són principis positius i constructius podem considerar la coherència com un valor a tenir en compte.
En aquest número parlem de de la coherència, de tots els seus matisos i, també de totes les seves contradiccions amb Jordi Calvo, del Centre JM Delàs de Justícia i Pau; el sociòleg i professor d’ESADE, Lluís Sáez; la professora de dret constitucional de la Unievrsitat Internacional de Catalunya (UIC) i exparlamentària, Montserrat Nebrera; el director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Marçal Sintes i el jesuïta i professor d’ESADE Josep F. Mària. Gràcies a tots.
