Era el 1938. Tenien 17 anys i els van enviar a la primera línia de foc de l’enfrontament que marcaria el final de la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre. Va ser coneguda com la Lleva del Biberó. D’aquesta generació en parla l’obra de teatre In memoriam, espectacle escrit i dirigit per Lluís Pasqual i interpretat per la jove companyia del Teatre Lliure. In memoriam, però, fa un pas més, i es presenta com un al·legat en contra de qualsevol conflicte. “La voluntat d’aquesta espectacle és que sempre es recordi l’absurditat i el caos de la guerra”, explica Joan Amargós, un dels actors de l’espectacle, que comparteix escenari amb Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé. Els soldats que tots ells interpreten són un exemple d’aquesta absurditat: “Al principi, quan criden els biberons, encara sembla que hi ha una certa lògica, una mena d’ordre, però quan els posen sobre el terreny, a primera línia de les trinxeres, ja es veu que allò no té ni cap ni peus”, afegeix. Centenars de joves van morir en aquella batalla i molts més encara hi van perdre la joventut. Aquesta obra és un homenatge a tota una generació, però també una gran classe d’història. De fet, els mateixos actors que es posen a la pell dels soldats reconeixen que en desconeixien a fons la història abans d’interpretar-la en els escenaris.
‘Els biberons’ al teatre
