El poble palestí està immers en onades terroristes des de fa dècades, fruit del context de violència opressora i de la revolta violenta de bandes terroristes en diferents territoris palestins. No obstant això, la trajectòria no violenta de Palestina és tan innegable com desconeguda, per això aquí destaquem un dels combats no violents més sorprenents: “la batalla dels estómacs buits, ocorreguda des de 1967 i consistent a portar a terme fermes vagues de fam per part de presos palestins, com a forma de protesta per aconseguir drets col·lectius o individuals que eren o són trepitjats per les autoritats israelianes, els carcellers o bé els membres de l’Exèrcit.
Des d’aleshores, hi ha hagut més de 25 vagues de fam massives i grupals per exigir algunes qüestions bàsiques —com millores de les condicions de vida a la presó o bé permetre que les famílies puguin visitar als presos—, o bé altres de més gruixudes —com ara denunciar les moltes detencions arbitràries que es converteixen en indefinides sense cap judici ni sentència en ferm.
La primera vaga de fam més sonada fou col·lectiva, va tenir lloc a les presons de Remle i Kfar Yona el 1969, i va durar 11 dies. El 1970 va organitzar-se a Neve Tirza la primera vaga de fam de dones. A mitjans del mateix any moriria el primer pres en vaga de fam a la presó d’Ashketelon, després de 7 dies. El 1980 destaca una llarga vaga de fam a la presó del desert de Nafha, de 32 dies, recordada sota el lema “Tot el que demanem és aire per respirar”. El 1984 va ser també sonada la vaga de presons de Juneid, que va significar un punt d’inflexió, ja que va aconseguir aspectes bàsics com permetre televisió i roba, i va durar 13 dies. El 2012 Khader Adnan va arribar a un acord, després de 66 dies de vagues de fam diverses, per posar fi a la seva detenció administrativa però sense càrrecs. El 2012 es va desenvolupar una gran vaga de fam de 200 presos contra els manteniments a presó sense càrrecs ni judicis, i va durar 28 dies. El 2013 Samer Issawe va posar fi al dejuni més llarg de la seva història en aconseguir que l’alliberessin després de 266 dies. El líder de Fatah va liderar una vaga de fam de 40 dies amb 1.500 presos que va impactar per la magnitud de l’acció. I el 2022 Hisham Abu Hawash va ser el darrer dels 17 presos en vaga contra la detenció administrativa després de 141 dies.
Algunes d’aquestes vagues van assolir fites importants; d’altres van ser desesperants per a presos innocents que demanaven justícia o llibertat per haver estat empresonats sense motius; i alguns van acabar morint sense pietat de les autoritats israelianes.
