Actualitat

Juan Carlos Siurana: “Els llibres d’autoajuda són perillosos”

A les llibreries les obres denominades d’autoajuda sembla que han conquerit les seccions de filosofia i de pensament. Alguns d’aquests títols, fins i tot, encapçalen els primers nivells de les llistes de llibres de no ficció més venuts. Són llibres de temàtiques diverses però que segueixen una línia: vida sana, educació, autoestima, comprendre la parella, pensament positiu… La pregunta és: els llibres d’autoajuda realment serveixen? A què respon aquesta increment de demanda? Juan Carlos Siurana, professor de Filosofia Moral de la Universitat de València, acaba de publicar Felicidad a golpe de autoayuda. Tu vida en manos de un bestseller (Ed. Plaza y Valdés), un crit d’alerta sobre aquest tipus de lectures.

Quin és el secret de l’èxit del llibres d’autoajuda?
L’èxit d’aquests llibres recau en la forma de comunicació que tenen els autors vers els seus lectors o lectores: fan servir un llenguatge molt emocional, expliquen anècdotes i històries i, fins i tot, busquen l’intriga. Asseguren que els explicaran un secret que fins ara ningú els ha explicat. Els prometen que trobaran l’èxit econòmic, la felicitat, el benestar emocional, etc. Al final hi ha lectors que consideren déus els autors d’aquest tipus de llibres, perquè no són capaços de llegir-los amb la prudència que correspon.

Fins a quin punt aquests llibres també responen a la necessitat actual d’obtenir una resposta ràpida als nostres problemes?
Alguns comparen el fenomen de l’autoajuda amb el fenomen del menjar ràpid, en el sentit de l’ansietat de satisfer ràpidament una necessitat. Com que anem molt accelerats no podem dedicar una part del nostre temps a anar al psicòleg perquè ens faci un seguiment. I aleshores un llibre d’autoajuda és allò que tenim més a l’abast.

A nivell general, els llibres d’autoajuda ens venen fum o no hauríem de generalitzar?
El món dels llibres d’autoajuda és molt ampli i cada vegada podem trobar llibres amb una major fonamentació psicològica, filosòfica, científica… Però hi ha una línia bastant forta, la del pensament positiu, que es basa en una sola idea: “Només cal que vulguis una cosa amb molta energia i l’aconseguiràs”. El pensament positiu es basa en un pensament màgic, que no està fonamentat en res, que ven milions de llibres i que jo, personalment, considero perillós.

Concretament, quin tipus de perill poden fer els llibres d’autoajuda basats en el pensament positiu?
Alguns autors han assenyalat històries destacades de danys que han provocat aquests tipus de llibres. Per exemple, s’ha demostrat que durant la crisi econòmica molts grans empresaris i banquers es van voler rodejar de persones amb pensament positiu. La idea “pensa que tot anirà bé i llavors tot anirà bé” els grans directius la van comprar i això va fer que no veiessin la realitat de les coses. Això a nivell empresarial. Però a la vida quotidiana, no veure els problemes, et pot provocar greus dificultats econòmiques i de salut.

Vostè assegura que un dels autors d’autoajuda de més èxit mundial és Donald Trump, per què?
Trump és un autor que ha aconseguit un dels èxits més importants, ser president dels Estats Units; però, a més, és autor de divuit llibres d’autoajuda, alguns en coautoria, d’altres personals. El seu pensament fonamental és “pensa en gran”. És a dir: “Pensa que pots aconseguir grans coses i fes creure a la gent que t’envolta que també poden aconseguir grans coses”. Aquesta filosofia de vida també té una dimensió perillosa. Aquest tipus de pensament està dirigit exclusivament a la persona. Però què passa amb aquelles persones que no tenen l’èxit que tu esperes d’ells? No és un pensament solidari, sinó legitimitzador del neoliberalisme actual i que ens situa en una societat molt competitiva. “Pensa en gran” no és un pensament universalista que integra els pobres, els immigrants, etc. com han demostrat les polítiques de Trump. El pensament positivista és insolidari perquè està dirigit exclusivament a l’individu.

Tots els llibres d’autojuda generen més individualisme?
Sí, no solament els de pensament positiu. En general, tots els llibres d’autoajuda, fins i tot aquells que parlen d’aprendre a meditar o a aprendre a dirigir la teva pròpia vida, contribueixen a generar una societat més individualista, perquè estan pensats per a l’individu. A més, no podem oblidar que aquest tipus de llibres acaben dient que la persona és culpable de la seva situació: culpabilitzen a la víctima. I, aleshores, si la persona no aconsegueix superar el problema amb la solució màgica que li ofereix el llibre, encara se sent pitjor. Quan, de vegades, aquestes persones no se senten malament per ser com són, sinó perquè la societat és insolidària i injusta.

Un dels temes estrella d’aquests llibres és la recerca de la felicitat. Una recerca obtinguda a través d’un manual i entesa de forma individual. Això és felicitat?
No. Alguns autors han batejat aquest fenomen com “la felicitat bronzejada”. La persona, quan llegeix el llibre, se sent bé, acompanyada, el llenguatge l’atrau i la connecta emocionalment. Però, al final, en ser una relació seva amb el llibre, acaba sent una relació individual. En definitiva, es tracta d’una felicitat passatgera. Una felicitat que dura el temps que dura la lectura. Per això, també adverteixo que aquests tipus de llibres generen addicció, perquè les persones volen tornar a sentir allò que van sentir mentre llegien. Per això aquests llibres venen tant. Estem parlant, però, d’emocions irreals: l’important és crear entre tots una societat que ens possibiliti ser feliços d’una forma duradora.

Tenen alguna cosa positiva els llibres d’autoajuda?
Sí, és clar. Una gran part de la recerca de la felicitat té relació amb l’autoconeixement. I la recerca de nosaltres mateixos és el primer pas per avançar en el desenvolupament de l’ètica i de la justícia. Si aquests llibres estan basats en bons fonaments de psicologia i filosofia ens poden ajudar a conèixer-nos més a nosaltres mateixos, però, fins i tot en aquests casos, també és bo llegir-los amb algun tipus d’assessorament professional. Per exemple, hi ha llibres que recomanen oblidar el passat, no sentir culpa per coses que has fet…. consells molt discutibles. Alguns, per exemple, recomanen estimar-se més, i si això ho llegeix una persona de tendència narcisista… Cal vigilar molt! Aquests llibres parlen de forma general i les mateixes receptes no valen per a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *