Fins a aquest diumenge 16 d’abril Vilafranca del Penedès acull la sisena edició del Vilapensa, un festival que pretén reflexionar des de la cultura i, enguany, la temàtica se centra en la mort. Al ‘Valors a l’alça’ vam tenir el gust d’entrevistar a Jordi Sàbat, fundador i director del festival.
Què se sent al celebrar l’inici de la sisena edició del Vilapensa?
Doncs mira molta responsabilitat, però també hem de gaudir que hàgim arribat fins a la sisena edició que, a més, la resposta del públic en general és molt bona. Vilapensa és un projecte que vam planificar amb la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Vilafranca i el VINSEUM. Tots estem molt contents de poder arribar aquí gràcies a la resposta de la ciutadania.
Reivindiquen que es pot pensar més enllà de les grans ciutats. A vegades costa fer entendre que qualsevol punt del territori és vàlid per fer-ho?
Exactament. El festival Vilapensa neix d’una idea tan senzilla, tan simple, tan transparent com que tots els ciutadans tenim dret a accedir a l’alta cultura. I, afortunadament, accedir a aquesta altra cultura avui en dia es pot fer de moltes maneres. Però també a vegades es necessita el contacte directe amb els ponents, amb la gent que estudia, amb la gent que dona els missatges, la gent que té com a objecte d’estudi. En resum, la ciutadania també ha de tenir contacte directe amb els líders de les idees sense haver de traslladar-se físicament a Barcelona –dic Barcelona perquè en el nostre cas seria l’epicentre–, sinó que val la pena provar d’acostar aquesta cultura, aquesta alta cultura, o les nostres ciutats i els nostres municipis més petits.
Les Jornades d’enguany tenen per títol ‘La mort: Llums i ombres’, un gran tema que potser encara esquivem. Què els ha empès a escollir aquesta temàtica?
Bé des que va sorgir el projecte del Vilapensa ja sabíem que la voldríem tractar, però l’any de fer-la va coincidir amb la pandèmia i es va considerar inoportú. Ara, finalment, aquest sisè, és a dir, hem pensat que ja és el moment de tocar aquesta temàtica. Ja gairebé un any que li estic donant tombs a la temàtica, donar que és un tema molt delicat i molt difícil perquè tothom se senti integrat i que ningú se senti molest. La mort ens afecta a tots, però hi ha ciutadans, companys, amics que els hi han afectat més o que els afectarà més. I és que no només parlem de la mort física, sinó que també parlem de la mort psíquica, de situacions de dol, de situacions, de menysteniment, de situacions, d’abandonament, entre altres. La mort física hi és, però hi ha molts tipus de mort no biològica que ens ha permès que a l’esquelet d’un festival que hi ha 21 actes amb 40 ponents.
El títol suscita que tot i la mort, el qual podem interpretar com a un “no-res” o una “desaparició del present”, també hi ha llums i ombres. Parafrasejant algunes preguntes que comentava Joan Salicrú, què vol dir morir?
Justament hi ha un metge irlandès que assegura que la mort, per la majoria de la gent, és un rumor, alguna cosa que els hi passa als altres lluny.
Actualment, la medicina i la societat tenen molta mala relació amb la mort, una relació insana amb la qual nosaltres, intentem –modestament– refer una mica aquest sentiment de proximitat amb la mort. L’objectiu del festival és tocar el com morim. Entendre el què i el perquè necessitaríem dos festivals més. En canvi, sí que volem entendre el com amb relació al com ens fa patir. I, per aquest patiment, s’entenen els moments en què et detecten un càncer, es mor un germà o el pare o la mare, etc. La manera de morir és el que ens genera més patiment. I precisament per aquest motiu ens hem volgut centrar en aquest com.
I podem morir tot i estar vius?
Sí. Senzillament, una relació trencada o molt mal trencada genera un dol de desamor. Per posar un exemple molt clar, la cantant Amy Winehouse, a Back to Black canta precisament aquesta idea de “tornar al dol”. I la lletra parla del desamor i d’aquesta sensació de desprotecció que sents amb una relació sentimental trencada. Una situació per la qual la majoria passem, però que per a un adolescent moltes vegades és inassumible. Tanmateix, al llarg de les jornades veiem com aquesta mort psicològica i mort biològica es toquen com el cantó d’una moneda, entre l’anvers i el revers.
Per entrar en matèria, us aproximeu a la mort i tot això que comentàvem a través d’intel·lectuals com Tolstoi, Shakespeare, Leonard Cohen, però a més a més, també hi haurà un munt d’activitats amb noms com el del filòsof i escriptor francès Michel Onfré
Sí com he dit abans, organitzem 21 actes que són actes de tota mena de filosofia pura, que és el que ens toca a nosaltres, però també a través de la literatura, del teatre, del cinema, de música, de ballet, de col·loquis, entrevistes, etc.
Volem que la mort se’ns doni a conèixer manifest amb diverses manifestacions culturals. Si bé és cert que Michel Onfré, en aquests moments és un dels filòsofs top five a Europa, també és un home que té una visió de la mort molt similar a la de Nietzche. De fet, potser ell és actualment un dels seus màxims seguidors a Europa, amb un discurs probablement molt contrari del que seria un altre tipus de pensament o un més espiritual i de reconeixement en una esperança, etc. Aquesta filosofia més pura també la veurem amb el doctor Ferran Sáez qui farà una conferència sobre els seus estudis contra la finitud i, per la seva banda, les filòsofes Montserrat Crespín i la Núria Sara Miras també ens donaran la seva visió al respecte.
Però com comentàvem, tenim en compte la música, la poesia, la literatura i el teatre, de manera entre Xavier Albertí, director del TNC i l’actor Alejandro Bordanove s’analitzarà tota l’obra de Shakespeare: el sonets, la prosa, les tragèdies, les comèdies, etc. Shakespeares és que un autor que fregava molt l’ateisme i amb aquesta anàlisi podem saber què pensava ell de la mort. Finalment, per també destacar que Carlos Zanón i Xavier Aliaga conversaran de literatura i mort.
