Tornem al despatx del Passeig de Gràcia de Barcelona on hi ha l’oficina de l’expresident de la Generalitat gairebé deu anys després de la primera cita, quan aquesta revista tot just naixia i ell havia deixat el càrrec mesos abans. En la perspectiva d’unes noves eleccions europees, volem tornar a parlar amb ell dels valors d’Europa i el seu futur.
L’any 2004 vostè afirmava: “Europa mai ha estat tan unida”. Ara que la crisi econòmica ha perfilat una Europa “a dues velocitats” i s’ha arribat a posar en dubte el futur de la moneda única, creu que s’ha fet un pas enrere en aquest procés?
De 2004 ençà no tot ha anat bé a Europa. Hi ha hagut la crisi econòmica amb gran repercussió social i, en general, Europa ha perdut pes en el món. Per altra banda, s’ha fet inevitable una certa concentració de la capacitat de decidir en temes econòmics; però també s’ha fet evident que cal molta més unitat: econòmica, fiscal i política. Fa poc, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va subratllar aquests problemes i va dir que ara hi hauria una última oportunitat per Europa. Tal i com ara funcionem no anem bé.
Helmut Schmidt va dir que “Europa no seria els Estats Units d’Europa, però podria ser molt més que una simple aliança d’estats”. Vostè, que s’ha reconegut un europeïsta utòpic i que va arribar a dir que es podria superar aquest model pronosticat, ara ho veu possible?
Això m’ho va dir personalment ell mateix un cop que el vaig visitar a Hamburg. I crec que té raó. Però, en tot cas, necessitem molta més unitat si volem evitar que Europa reculi. De fet, ja s’està treballant en aquest sentit. Per exemple, ara estem més a prop de la unió bancària, hi haurà més unitat fiscal… però és urgent que això s’acceleri. Molt urgent.
I en aquest moment crucial, creu que està en perill algun dels valors fundacionals?
Europa segueix fidel a la idea de la pau, la democràcia, el progrés econòmic i social, el respecte al medi ambient… El que podria estar en perill és la nostra competitivitat i el nivell d’Estat del Benestar que tenim. També hi ha el perill que no sapiguem donar resposta a un tema cada cop més important com és la immigració.
Algunes decisions que ha pres la Unió Europea durant aquesta crisi econòmica creu que han estat contràries als seus propis valors fundacionals?
No, no han estat contràries. Han estat decisions necessàries pel procés econòmic i social. Ara bé, la crisi econòmica ha obligat a prendre algunes mesures restrictives, que no equivalen a anar contra els valors d’Europa, però que en dificulten l’aplicació.
Ara estem pagant l’error de no haver fet reformes que s’haurien d’haver fet fa quinze anys? Per què no es van fer? Per falta de coratge, de responsabilitat…?
Segur. Hi ha hagut manca de valentia, de vegades una certa demagògia i, de vegades, simplement, rendir-se a la facilitat. No hi ha hagut allò que precisament ja fa molts anys Helmut Schmidt va dir que hi havia d’haver: que una generació se sentís responsable de com deixaria les coses a la generació següent. En un cert sentit hi ha hagut generacions que han sacrificat el futur de la generació següent per la seva pròpia comoditat. Però no és pas que no hi hagués hagut gent important que en aquell moment advertís sobre això, alerta.
Precisament vostè, ara fa quasi deu anys, ens deia que a “Europa hi havia un excés d’hedonisme”. Seria avui encara vàlida aquesta afirmació?
L’hedonisme és precisament gaudir i una negació a la gent que ve al darrera. Penso que és el que ha passat.
