Els Premis Arnau de Vilanova arriben enguany a la 43a edició. Jordi Bertran, un dels impulsors, reflexiona sobre els guardons i sobre l’interès de la filosofia entre el jovent.
Els Premis Arnau de Vilanova arriben enguany a la 43a edició. Pot ser que la filosofia ens interessi més del que diem?
Sí, per descomptat, tot i que ha canviat molt des de l’any 1981, quan van néixer els Premis Arnau de Vilanova. La pervivència dels guardons és gràcies al fet que la filosofia pot interessar a tothom. De fet, molts guardonats i molts candidats són alumnes que no són exactament de lletres, sinó que són de ciències i altres procedències. La filosofia té a veure amb el més íntim de la persona, amb l’autoconsciència, la pròpia identitat, la visió del món, sobre el que està bé i el que no, l’orientació de la vida o sobre la societat. Al cap i a la fi, són temàtiques que interessen a tothom.
Interessa al jovent?
La filosofia interessa al jovent. El que ha passat amb la filosofia en l’àmbit educatiu —i per això ens hem queixat el professorat de secundària— és que realment s’han anat restringint les hores lectives dedicades a la matèria. S’han prioritzat altres assignatures i hi ha gent que ho justifica dient que aprendre a pensar es fa a totes les disciplines. Nosaltres pensem que s’ha d’encomanar aquesta tasca a una disciplina concreta com és la filosofia, de la mateixa manera que a les empreses existeix el comitè de salut, però tothom s’ha de preocupar per la salut laboral. De fet, hi ha un corrent social que demana més filosofia i que ha generat, per exemple, la sèrie Merlí.
A què es deu aquest interès social creixent per la filosofia?
La filosofia és el fonament de moltes coses, entre elles, el nostre pensament crític.
És la filosofia, per tant, una de les claus perquè el jovent reflexioni sobre temàtiques com la psicologia, l’ètica o la ciutadania?
Sí, per descomptat. La filosofia en aquest sentit és molt àmplia i engloba molts camps: la mort, la felicitat, els camps d’extermini, els valors en el centre educatiu mateix, l’amor romàntic, el masclisme, l’eutanàsia, el concepte de veritat, la diferència sobre què és científic i què és pseudocientífic, la racionalitat de la religió, les paradoxes lògiques, què és una obra d’art, etc.
Hi ha algun treball que vostè recordi especialment en les 43 edicions dels premis?
N’hi ha molts. Per exemple, un participant observava el seu gos per descobrir si hi tenia telepatia, en un context de ciència i pseudociència. També hi ha hagut altres treballs com una visita a Mauthausen per fer una reflexió sobre el genocidi i sobre l’holocaust. Un altre va agafar tota la filmografia d’Icíar Bollaín pensant en la temàtica de la soledat, per posteriorment explicar les conclusions a l’Icíar, que va quedar sorpresa per raonaments als quals no havia arribat mai.
Tenim una convocatòria oberta fins al 14 de juny i molt de marge per a l’originalitat. Ens pot fer cinc cèntims de les categories que hi ha obertes?
La categoria principal és per a alumnes de batxillerat. Cal dir que, d’ençà que es va instaurar el treball de recerca, el nivell ha crescut molt. Després hi ha una altra categoria que es basa en les experiències didàctiques en l’ensenyament de la filosofia i on es premien pràctiques didàctiques del professorat de filosofia. Per acabar, tenim una tercera categoria destinada a alumnes universitaris on entren treballs del màster de formació del professorat i d’altres graus.
