L’historiador recorda la figura del polític francès assassinat a les portes de la Primera Guerra Mundial.
Jean (o millor Joan, pel seus orígens occitans) Jaurés (Castras, 1859-París, 1914) va ser un socialista humanista, de plantejaments profundament ètics, que va defensar la unió dels diferents grups o tendències de l’esquerra del seu país en aquell moment, per a fundar un sol partit socialista, a la França de 1901.
Clarament influït pel marxisme, no va acceptar mai el concepte de la “dictadura del proletariat” i, fugint de l’“internacionalisme” convencional, va ser partidari de l’arrelament dels treballadors en el medi cultural propi i del desenvolupament profund dels grans principis de la Revolució Francesa. A causa de la seva procedència, va definir l’occità com “la llengua d’un poble vençut” i, amb coherència amb els seus principis, volgué que a les escoles s’ensenyés també les altres llegües que es parlen a l’Estat Francès. Tot i així, per sobre de les fronteres establertes, promocionà l’aprenentatge de l’esperanto, com la llengua hipotètica de tots els ciutadans del món.
En un altre estadi, es negà a acceptar l’enfrontament bèl·lic que seria la Primera Guerra Mundial, perquè va intuir clarament que consistiria en un xoc a mort a les trinxeres de gent senzilla i treballadora –a l’ un i a l’ altre bàndol– obligats a servir els interessos imperialistes del moment i la política falsament nacionalista dels governs burgesos dels països enfrontats.
Defensor dels senzills, cercador de consens, convençut universalista, detractor de l’ autoritarisme i, per damunt de tot, pacifista convençut. Éll és una de les figures a reivindicar avui, quan es compleixen cent anys d’ aquell conflicte que va atemorir les nacions i quan estem immersos en altres delicades situacions que també ens porten a l’enfrontament més o menys tàcit i sovint a la guerra declarada.
Jaurés: Persona íntegra. Per això, amb tota seguretat, va ser assassinat, a les portes de la Primera Guerra Mundial. En el marc de la violència d’aquestes darreres setmanes, viscudes a diferents llocs del món, patrocinada per fanàtics intransigents, figures com la d’ell, recobren –sens dubte– categoria i vigència.
