Cal que us brolli de l’íntim fonament
un impuls generós de mans obertes.
Rics de principis,
com de gra l’espiga,
us vull nobles com pa sobre la taula
llescat amb tot l’amor i benvolença,
acollidors com llar de foc encesa
que escampa escalfor i llum en l’aspre hivern;
sigueu boira q
ue esborra els caires vius
incordiants de la maldat humana
i lúcida claror damunt l’exemple
de tot allò que
ens engrandeix i enlaira:
sentiments bons, honradesa, civisme…
Per tot això us animo que lluiteu,
fills meus immergits
en bròfecs temps
d’insídies i malignes influències,
i si l’alba us incita a bells propòsits,
manteniu-los fins arribar al migdia
i encara, quan la fosca nit davalli,
que pugueu respirar
tranquils i alegres
de no haver claudicat
com tants i tants.
Consells
