El dia que el van nomenar director general, fa gairebé tres anys, Ismael Peña López ho va anunciar a twitter amb el mem de Batman clavant una bufetada a Robin. “Mama, em fan DJ…”, “DG, Director General, DG!!”. Seguidament, detallava el seu currículum i els objectius que s’havia fixat per a la legislatura. Molt probablement és l’únic càrrec públic català que s’ha presentat així davant la ciutadania.
Més enllà de l’anècdota, però, aquesta mena de DOGC individual i dospuntzero revela tota una manera de fer: la necessitat d’explicar un projecte per tal de poder retre comptes amb la ciutadania quan toqui i l’aposta per utilitzar les xarxes socials com l’àgora on es comuniquen les coses.
Nascut a Mataró fa 48 anys, fins fa pocs mesos Peña López era un desconegut per al gran públic. Però aleshores van venir les eleccions del 14 de febrer, celebrades en plena pandèmia, convocades per ordre judicial i amb rècord d’al·legacions per lliurar-se de formar part d’una mesa electoral. Com a director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, s’ha multiplicat per explicar per terra, mar i xarxes el dispositiu electoral i insistir que els comicis es podrien celebrar malgrat la situació sanitària.
Durant la llarga precampanya electoral, la seva melena s’ha passejat per diaris, ràdios i televisions, parlant de les meses i les urnes, però també dels EPI i els tests d’antígens. Explicant-se didàcticament, sense estridències, desmentint teories de la conspiració sobre fraus electorals i evitant entrar en la batalla política, ha fet d’home dels dies de cada dia en un país sobresaturat de dies històrics.
A Peña López, les habilitats didàctiques gairebé li venen de fàbrica. Durant 12 anys va ser professor universitari, una feina que va compaginar amb la investigació a la Fundació Jaume Bofill i a Open Evidence. Especialista en l’impacte de les TIC en la política i l’educació, va ser un dels teòrics del moviment del 15-M a Catalunya.
Va ser això que va fer que, l’any 2014, Muriel Casals li oferís entrar a la junta d’Òmnium Cultural, una oferta que ell va declinar amb un “Muriel, jo és que crec que no sóc dels vostres”. La resposta de Casals (“precisament”) va fer que acabés acceptant.
Segons ha explicat en alguna entrevista, ell no era partidari de fer les eleccions al febrer per no tensionar encara més el sistema sanitari. Però, més enllà de la seva opinió, ha treballat perquè es poguessin fer. Mentre els partits feien proclames grandiloqüents, Peña López anava preparant tota la logística per al 14-F, fent feina de formigueta, sense estridències i amb eficàcia. Si és veritat que “qui vol fer una cosa busca una manera i qui no la vol fer busca una excusa”, Peña López no ha buscat cap excusa. En un país de trinxeres, s’ha comportat com un autèntic servidor públic, sense oblidar en cap moment que servia als governats, no als governants.
En les eleccions més excepcionals que es recorden, el gran mèrit d’Ismael Peña López ha estat aconseguir que tot funcionés de la manera més absolutament ordinària. El dia 14, abans de les 11 del matí, totes les meses del país s’havien constituït i la jornada electoral es va desenvolupar amb normalitat. O, almenys, amb la nova normalitat.
