El 2017, meteorològicament parlant, ha estat un any ple de contrastos força extrems. L’hivern ens està deixant gruixos de neu al Pirineu que feia temps que no veiem. Veníem d’un estiu sec i calorós amb temperatures superiors als 40ºC i les estadístiques ens diuen que per combatre aquesta calor les grans companyies de distribució de ventiladors van tenir un increment de vendes del 1.190 per cent més que en el 2016 i un trenta per cent més en el cas d’aires condicionats. Hem superat el calor del moment de manera ben poc ecològica: ens traiem la calor de sobre gastant energia procedent dels combustibles sòlids i emetent gasos d’efecte hivernacle de tal manera que l’estiu de cada any serà més calorós que l’anterior.
El Papa Francesc en la seva encíclica ecologista Laudato si ens diu que aquest procedir és suïcida. Una dada ben xocant: ara ja estem gastant més energia a l’estiu que a l’hivern. Fa dècades que els científics ens alertaven que el camí que havíem seguit pel desenvolupament mundial basat en el creixement il·limitat i el màxim benefici immediat sense pensar en les generacions que venen després de nosaltres ens portava necessàriament a un canvi climàtic irreversible.
El primer informe seriós sobre el tema va ser al 1972 a instàncies del Club de Roma i els mateixos científics, al cap de vint anys varen corregir les seves conclusions i varen publicar al 1992 el preocupant informe Más allà de los límites del crecimiento. Malgrat les catastròfiques previsions fetes fa cinquanta anys i les diferents cimeres que s’han celebrat sobre els canvis climàtics i l’espoli de la naturalesa, ara que a París 195 països han reconegut i pres les mesures necessàries per evitar que la temperatura del planeta no s’incrementi més de 1,5ºC, resulta que el principal actor causant de la majoria d’aquests mals, els EUA, es retracten i no volen posar en pràctica aquelles mesures posant en perill a tota la Humanitat.
