Optimitzar amb consistència

Us imagineu què seria elaborar a mà el llistat dels candidats a les darreres oposicions docents? Podríem haver somiat que les fotos fetes a la Graduació de 4t d’ESO es veurien immediatament als mòbils de les famílies? Com ho faríem per gestionar pagaments o compres sense les tecnologies bancàries disponibles? Tots reconeixem els avantatges de la tecnologia digital i de l’enxarxament d’Internet. 

També a l’època dels romans, durant el període feudal o en els vaivens de la Il·lustració n’hi va haver d’optimitzacions del treball i de la vida quotidiana. Algunes les coneixem —la invenció de la impremta—, però moltes propostes d’optimització provenien de persones singulars, en el marc de la seva feina, que deien: “I si això ho féssim així? No aniríem millor?”. A ells em dirigeixo: als optimitzadors poc coneguts, no a Microsoft o Google.

M’inspira Cal Newport (Universitat de Georgetown), de qui he llegit A World Without Email (2021). Hi millora la seva tesi ja reconeguda: la connectivitat ininterrompuda i l’allau d’informació redueixen la nostra productivitat personal. És popular la seva distinció entre el “treball profund” i el “superficial”, el de les tasques “no cognitives, logístiques o menors realitzades en un estat de distracció”: el que podem fer sense enfocament i amb replicabilitat. En el “treball profund” això és impossible: ocupa el cent per cent del pensament, s’hi està bolcat i cal comptar amb la limitació que suposa una atenció residual que en redueix la productivitat. El que aleshores recomanava Newport era fàcil: establir blocs personals de temps, de recolliment; tot allò que afavoreix l’estudi, la memorització i la reflexió.

Ara, en canvi, també ell pensa que cal fer un pas més. L’aparició de l’email als anys vuitanta no va alterar només la manera de treballar de les persones (que programem enviaments, llegim annexos, i hi accedim quan i com volem), sinó el mateix sistema, les organitzacions. La feina ens exigeix ara estar en línia constantment: no és un tema “personal” sinó que —i això s’ha anat infiltrant de mica en mica— ha esdevingut “col·lectiu”.

Un breu experiment mental: imagineu com viuríem la setmana vinent sense ordinadors ni dispositius mòbils? Què ens succeeix quan se’ns bloqueja la pantalla? No tinguem por, és tan sols una suposició. Hi ha força literatura sobre com gestionar aquesta addicció també professional. Per exemple: (a) limitant les comunicacions a una certa franja horària; (b) exercint un “minimalisme digital”; o (c) valorant el silenci, la solitud i el fer menys. 

El món que ens envolta no s’atura, no podem estar fora de la realitat, no som —almenys jo— uns eremites o uns asocials, però sí que hem de saber treure només el bo i millor de la tecnologia. Permetin-me alguna experiència personal de com mirar d’aprofitar certes solucions sense entrampar-s’hi: (a) les reunions no funcionen prou bé?: la proposta de lessmeeting; (b) gestionar i seguir projectes era un desastre?: els de basecamp.com tenen excel·lents solucions; (c) les agendes i tasques ballen contínuament?: businesscalendar.de n’optimitza la gestió amb una aplicació. I així, moltes més! De fet, els gegants ho copien i ho “optimitzen” als seus monstres. Però, convé tenir sempre el cap fred: la solució no és la tècnica, sinó les persones. Vacunem-nos perquè no ens abdueixin i “superficialitzin” encara més.

L’estat “de distracció” deu ser necessari, però no a la feina. Les raons en favor del treball “profund” són moltes, ja que és (a) valuós: treu el millor de cadascú; (b) rar: ens fa únics donat que replicar ho fa qualsevol; i (c) significatiu: s’hi obté el sentit i la satisfacció del treball.

He de dir que, si vostè s’ha llegit tot l’article, el felicito: ha estat digne d’un deep work, almenys una estona. Si en vol seguir parlant, localitzi’m (és fàcil, soc a les xarxes) però miraré d’atendre’l —espero— en estones de treball “superficial”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *