Gaudeixen

Els que gaudeixen de la vida. De les petites i les grans coses, del temps que passa a poc a poc i de les setmanes que van massa de pressa. Gaudeixen del menjar, del beure, del dormir, dels matins frescs… Gaudeixen dels bons cafès, dels menjars senzills o de les altes cuines. Dels llits amb llençols nets i de les platges de sorra. En tenen prou amb una estona al museu, amb un passejada al bosc o una capbussada a la piscina. Gaudeixen de les bones companyies, d’aquella cervesa ràpida o d’una llarga sobretaula de vins i dolços. Gaudeixen i fan gaudir: et recomanen, aconsellen. Saben que la vida, coi, ja que hi som, millor viure-la amb alegria. I si es pot menjar un pa ben bo o caminar per un carrer més agradable, cal fer-ho. Perquè saben, justament, que la vida ja és prou difícil i, per tant, més val trobar el plaer en aquella amanida de restes de la nevera i veure els bons amics ni que sigui cinc minuts. Saben que més val escoltar la música baixeta que a tot volum; o més val una petita flor blanca que un ram de roses vermelles. Gaudeixen perquè saben que la vida, es gaudeix si es treballa una mica. Perquè saben que el plaer no el genera només el resultat, sinó el camí que hi duu i la gent amb qui caminen. Gaudeixen, i fan gaudir. I que així sigui, per molts anys.