El catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, recorda en el seu darrer llibre, Quanta transparència podem digerir? (Pagès, 2015), que el desig de saber és una de les inquietuds més pregones de l’ésser humà i per això l’home anhela el valor de la transparència, creuar el límit i veure més enllà del vidre opac.
Ara bé, com ja apunta el títol, el filòsof i assessor de la revista Valors, fa un pas en aquest tema i planteja diverses preguntes que sorgeixen a partir d’aquest valor sovint reclamat sense preveure’n les conseqüències: Vertaderament estem capacitats per digerir-ho tot? Podrem suportar les piles d’escombraries que s’acumulen a les golfes de les institucions? Els secrets de família guardats des de la infància? Tindrem fetge per poder-les pair? I moltes més.
En conclusió: Quanta transparència pot arribar a digerir l’estómac social? ¿Quanta dosi de realisme podem empassar-nos per viure i quanta dosi d’idealisme ens cal per construir horitzons? Preguntes sobre les quals hauríem de reflexionar abans d’alçar la bandera de la transparència i, Torralba, en aquest cas pot ser un bon guia.
