Francesc Cabana, malgrat ser un home sempre enfeinat -a les seves activitats ara hi ha afegit la presidència de l’Ateneu Barcelonès-, mai té un no davant una sol licitud d’entrevista. És un pou de ciència i amb ell l’economia és entenedora i, sobretot, agafa perfil humà. Sempre envoltat de llibres i papers, ens acull al seu despatx de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
És important per a vostè l’excel·lència?
A mi la paraula excel·lència no m’agrada si no s’explica una mica millor.
Doncs expliqui, expliqui…
Excel·lència no vol dir elitisme. Aquesta distinció per mi és fonamental. Potenciar l’excel·lència no vol dir crear una nova classe social. L’excel·lència s’ha de buscar a tots els nivells de la societat. Aquesta distinció per mi és fonamental.
Per tant…
No es tracta que la societat busqui superdotats, gent que tingui més capacitat neuronal que els altres i que els posi al capdavant perquè ens guiín. Jo crec que la societat está formada per un trencaclosques en el qual tothom hi té una tasca. Tothom pot ser excel·lent dins la seva feina. L’excel·lent, per mi, no és la persona que es distingeix de les altres, sinó qui es distingeix en un camp determinat per fer bé la seva feina.
Per exemple…
Acaben de donar la medalla d’or del Parlament de Catalunya a en Josep Guardiola, entrenador del Barça. Aquest és un cas claríssim. El futbol és un tema cabdal pel desenvolupament del país? Evidentment no. Però també és evident que en Guardiola dóna moltes alegries a la gent perquè actua de forma excel·lent en el seu camp. Per mi la paraula excel·lència es pot aplicar tant a un savi que guanya el premi Nobel com a un manobre que posa un totxo sobre un altre.
Així, segons vostè, tots podem ser excel·lents…
Sí. Recordo un conte de Mark Twain que em va impressionar. És un relat que passa al cel. Un personatge es mor i quan puja al cel, ple d’angelets tocant l’arpa, li presenten diverses persones. En un moment donat pregunta: “I aquell? Qui és?”. “És el millor músic que hi ha hagut mai al món diu el guia. “Qui és? Bach, Beethoven, Mozart…? pregunta. I l’altre li respon: “No, ha estat tota la vida un ferrer, però tenia un talent musical com no ha tingut mai ningú. Però malauradament cap persona va ser capaç de descobrir-lo”.
Quants talents perduts hi deu haver al món, doncs.
La responsabilitat de la humanitat és aquesta. Descobrir capacitats —de fer música, cuinar, jugar a escacs, fer fotografia…—que encara no es coneixen. És evident que tothom té una capacitat, tothom excel·leix en una cosa més que en una altra. Cada persona té determinades habilitats.
I això no vol dir que no s’hagin de potenciar, al contrari. Potser cal esperar una moda… Ara per exemple, és el moment de lloar l’excel·lència de la cuina. Això ho diu el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, quan li pregunten: “Què passará a Catalunya d’aquí vint-icinc anys?”. Ell respon “no ho sé perquè en fa deu ningú podria preveure que la cuina catalana estaria per sobre de la francesa. Ara tothom coneix en Ferran Adriá i El Bulli, Guardiola i el Barça, però prácticament no es coneix cap marca d’indústria tèxtil catalana.
Per un país, en aquests moments de crisi, és fonamental donar un missatge basat en l’excel·lència?
És un problema de terminologia. Ara es parla d’excel·lència, abans es parlava d’esforç. Tot suma. L’excel·lència no s’aconsegueix sense constáncia, hores de treball, esforç, innovació, etcètera. Si entenem l’excel·lència en els termes que he explicat, excel·lir en una feina, el missatge no em sembla malament, però que quedi clar que estem parlant de totes les feines.
Si ens fixem en l’ámbit econòmic, creu que els empresaris catalans han sabut potenciar aquest valor, històricament?
A mi l’empresariat catalá m’ha atret més com a col·lectiu que a nivell individual. Si em dius el nom d’un empresari catalá tant el puc posar dalt d’un pedestal com fer-lo a miques. Tots els empresaris, com cadascú de nosaltres, tenen un actiu i un passiu, han fet coses bé i coses malament. Per tant com a grup tenen més qualitats. Sí. Com historiador m’impressiona la capacitat col·lectiva de l’empresariat catalá per treballar, fer la feina ben feta i saber adaptar-se. El Maresme, per exemple, ha passat de ser una zona plena de tarongers i de cultiu de patates, a una área de gènere de punt, a una de flors i turisme… l’adaptació a la demanda del mercat segons les seves possibilitats ha estat contínua, tant que prácticament una generació no coneix
què ha fet l’anterior. Això, en general, a Catalunya ha anat així. Tenim una burgesia emprenedora que es revoluciona contínuament. (…)
Si vols veure tota l’entrevista, envia’ns un mail a redaccio@valors.org on poder adquirir la revista Valors en pdf o en paper.
