Sigui per plaer, per feina o per motius solidaris gairebé tots, a casa nostra, hem passat un temps fora de casa. I, a fora estant, potser fins i tot hem arribat a sentir aquella enyorança que viuen dia a dia els que per necessitat decideixen abandonar casa i família i començar una nova vida en un altre país. L’arribada de les vacances, aquesta “migració per gust” que fem un cop a l’any, és un magnífic pretext per referir-nos als que han hagut de desplaçar-se per necessitat, els emigrants. Ho fem no des de les estadístiques sinó des dels casos concrets: de persones que venen i d’autòctons que marxen, perquè els catalans i els espanyols hem conegut què és l’emigració en carn pròpia.
El sociòleg Jordi Merino obre el monográfic amb una panorámica tèorica. Seguidament el periodista Rafael Navarro exposa l’experiència dels seus avis, arribats a Catalunya a la postguerra, Vern Bueno relata la recerca que dels seus avantpassats ha fet l’escriptor Jordi Carrión; Pilar García retrata el llarg viatge que Ysolina Baro va fer fins arribar a Catalunya i la brasilenya Marlene Gonalves explica com el somni d’un futur millor a Catalunya s’ha anat construínt més a poc a poc del que creia. Belles històries, marcades per l’enyorança, però també per la fortalesa i l’esperança dels protagonistes en un futur millor.
Fer la maleta: emigrar per necessitat
