Valors planteja si el repte de Mart ajudarà a la generació d’una nova ètica

La colonització de l’espai ens genera moltes preguntes: a qui pertany Mart? És ètic colonitzar-lo? Quin ús hem de fer d’aquest planeta? Tenim l’obligació moral de colonitzar l’espai per garantir la continuïtat de l’espècie humana? És a dir, davant la deriva destructora que ha iniciat la Terra (canvi climàtic, contaminació…), l’home ha de començar a buscar un pla B per garantir la seva existència? Ara que colonitzem nous planetes, hem d’actuar igual que ho hem fet a la Terra o hem de crear una nova ètica?

El número de juny de la revista Valors planteja en quina mesura el repte que suposa la conquesta del planeta Mart podria ajudar a generar una nova ètica, aplicable abans que res al planeta Terra. I a unes noves formes de viure, més sostenibles i més integrals. Entre les persones que s’entrevista hi ha Guillem Anglada-Escudé, doctor en Astrofísica per la Universitat de Barcelona, partidari d’anar a buscar recursos a l’espai per tal de resoldre les problemàtiques que experimenta la Terra actualment. “Viure a Mart ens força a pensar en sistemes sostenibles”, afirma a l’entrevista que li fa Esteve Vallmajor, amb fotos de Sergio Ruiz.

Al monogràfic també es conversa amb Miquel Sureda, físic i doctor en Enginyeria Aeroespacial que defensa la unió de l’ètica i la ciència perquè els humans puguin expandir-se pel sistema solar de forma sostenible, i amb David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UAB i poeta, el qual alerta del perills que suposa la colonització d’altres planetes per part de l’home. Completen el dossier els articles de Joan Anton Català Amigó, Màster en Astronomia i Astrofísica i químic quàntic, i Carles Duarte, poeta, lingüista i director de la Institució Cultural del CIC.

Fora del monogràfic, Joan Salicrú conversa amb Josep Maria Antentas i Ismael Peña-López, dos persones vinculades al moviment del 15-M i que l’han estudiat analíticament. “El 15M va ser una sacsejada que va canviar el clima polític i cultural, però potser no prou”, afirma Antentas, mentre que Peña-López li respon: “M’agrada dir que va aconseguir endarrerir l’entrada del feixisme i del populisme a Espanya”. Finalment, l’entrevista d’actualitat es dedica a Paco Lobatón, president de Quién Sabe Dónde Global, Fundación Europea por las Personas Desaparecidas, el qual recorda que el Sistema de Persones Desaparegudes i Restes Humanes sense Identificar acumula a Espanya quasi 220.000 denúncies per desaparició des del 2009, de les quals unes 4.600 continuen actives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.