La Fundació per a la Reconciliació va néixer a Colòmbia el 1999, en ple conflicte armat. El seu fundador, Leonel Narváez, va participar en les negociacions entre el govern colombià i els capbdills de la guerrilla de les FARC. Després d’estudiar a Harvard, aquest colombià va organitzar diàlegs sobre cultura ciutadana de perdó i reconciliació. Aviat, entre els primers projectes d’aquesta Fundació, s’impulsà el naixement de les ESPERE, Escoles de Perdó i Reconciliació.
Davant la necessitat de crear espais que ajudessin a superar el fort conflicte més enllà de les iniciatives polítiques, els compromisos socials i ciutadans i les implicacions eclesials, treballar les opcions que oferia el perdó i la reconciliació era una alternativa important. El context socio-polític pel qual avançava el país va fer néixer la proposta de “Territoris en Pau”, una inciativa que es desenvolupava en dos escenaris: un més íntim i personal i un altre en espais de més gran concentració demogràfica.
El primer d’ells afectava a famílies, aules i entorns locals. El segon, implicava barris, districtes sencers i escoles i centres educatius. L’objectiu de l’actuació en aquests diferents espais era exposar els conflictes del moment, tramitar-ho a través de pactes que es ritualitzaven solemnement i es declarava “Territori de Pau”. El desenvolupament d’aquesta proposta va créixer tant que va esdevenir una escola d’aprenentatge en el perdó i la reconciliació.
La metodologia treballa un interessant model d’intervenció a partir de la gestió de les tres “R” (ràbia, ressentiment, represàlia), que vol superar la violència exercida contra les persones amb les tres “S” (seguretat, sociabilitat i significat vital). El procés vol aconseguir una nova mirada sobre els fets viscuts i patits, que aconsegueixi que el Perdó signifiqui un gir narratiu que superi les interpretacions subjectives vers l’ofensa i la persona que va ofendre, tot intentant si és possible la Reconciliació (la trobada amb l’altre) i, cas que no –que a vegades és contraproduent–, si més no alliberar el pes del mal provocat.
Avui, les ESPERE han traspassat fronteres i aconseguit premis i el reconeixement de l’ONU com a mecanisme de superació dels conflictes més complexos i dolorosos.
