Entrego aquest escrit a la redacció el 15 de maig, dia en què els musulmans comencen el Ramadà durant el qual seguiran un rigorós dejuni. Vostè, lector de la revista, la llegeix cap al 14 de juny, dia en què el Ramadà s’acaba. Mentrestant aquest escrit s’haurà corregit, maquetat, imprès i distribuït entre els subscriptors i quioscs. I durant aquest temps la majoria de la població pràcticament no s’haurà assabentat de la celebració del Ramadà. Nosaltres sí perquè ens han convidat a trencar amb ells el dejuni.
Burkina Faso, a la zona oest de l’Àfrica, té l’islam com a religió preponderant amb un seixanta per cent de practicants. A més, hi ha un 25 per cent de cristians i un 15 per cent de religions populars tradicionals, sobretot en les zones rurals. La gironina i amiga Morissa, cristiana casada amb un musulmà natiu i amb tres fills de color cafè amb llet que ja estan entrant a l’adolescència, ens explica que a la capital Ouagadougou no hi ha gaire tensió a causa de les qüestions religioses ja que donen una importància secundària a la identitat religiosa.
També que en tota la història de Burkina Faso no hi ha hagut mai una guerra civil o religiosa. El govern es preocupa molt per a la convivència i la pau des de l’escola; no obstant aquest clima de coexistència pacífica sempre es pot trencar per les idees fonamentalistes que des de l’Orient Mitjà arriben a través dels mitjans de comunicació.
La Morissa ens explica que durant aquests dies del Ramadà sol ser costum entre les famílies musulmanes convidar famílies cristianes a l’acte de trencar el dejuni diari i que vindria a ser com un sopar al fer-se fosc. En correspondència, els cristians solen convidar a menjar a casa seva a famílies musulmanes durant les festes de Nadal. La convivència pacífica i harmoniosa entre els creients de religions diferents, és un exemple de Pau i Germanor.
