Vivim immersos en una societat dominada per la tecnologia digital. Passem diàriament hores interminables connectats al mòbil i no necessàriament parlant per telèfon. Aquests dispositius s’han convertit, com afirma Taibo, en un centre d’operacions en si mateixos, i ens permeten no només estar en contacte amb altres persones, sinó també gaudir de la música, seguir la nostra sèrie preferida, veure el partit de la setmana, reservar taula en un restaurant o comprar entrades per a un festival. No és estrany, per tant, que Nicholas Mirzoeff afirmés que la vida moderna es desenvolupa en una pantalla. Són tantes les possibilitats d’interacció que els mòbils ofereixen actualment que és impossible enumerar-les en tan poques línies.
Per als joves, aquest tipus de tecnologia és part consubstancial a ells mateixos, i és el prisma a través del qual miren i comprenen el món que els envolta. En canvi, els qui hem conegut la vida abans de l’aparició de l’era dels telèfons mòbils, hem hagut d’aprendre a adequar-nos als avenços continus de la tecnologia digital, cosa que sovint ens confereix una extraordinària capacitat d’adaptació als canvis tecnològics. Si bé són innegables els beneficis que la tecnologia digital ofereix a la societat actual, no podem ignorar els riscos associats amb un ús irresponsable de dispositius com ara telèfons mòbils o ordinadors.
Juntament amb l’avenç de la tecnologia digital, l’altre denominador comú de la societat actual és l’accés a un repertori cada cop més ampli d’imatges. Aquesta ingent quantitat de representacions visuals que arriba a nosaltres a través de dispositius com el mòbil, la televisió o Internet, entre altres mitjans, sol ser assumida acríticament per part dels consumidors.
Un món hipervisualitzat com l’actual no pot desatendre la cultura visual en què els seus ciutadans estan immersos. Com assenyala Fernando Hernández, les imatges són mediadores de significats, a més de constitutives d’actituds, valors i creences, com sosté Paul Duncum. Per tant, aquestes representacions de la cultura visual ens insten a percebre el món segons el dictat dels qui les produeixen significativament. Des d’aquest punt de vista, cal comprendre quins significats vehiculen aquestes imatges i conèixer quins interessos responen.
La influència del que és visual ha arribat, fins i tot, a l’educació. Fins fa poc, l’educació es basava en un model textual del coneixement, cosa que ha mutat cap a un altre de fonamentat en la imatge. Vivim en una era dominada pel que és visual, però sovint descuidem la formació visual dels nostres estudiants. Els nens que accedeixen als centres d’ensenyament a edats primerenques ja ho fan amb un vast repertori visual adquirit al llarg dels anys. Per tant, encara que l’ensenyament basat en la imatge s’hauria d’implementar en totes les etapes educatives, és innegable que la seva incorporació ha de començar per l’educació universitària.
Algunes legislacions educatives han inclòs l’alfabetització visual als plans d’estudi. Aquesta alfabetització, però, s’ha centrat més en la gramàtica de la imatge que en el seu significat. Conèixer els aspectes formals d’una imatge no comporta comprendre’n els missatges, de la mateixa manera que llegir una paraula o un text no implica, necessàriament, entendre’n el contingut. Cal, per tant, concebre les imatges com a discursos que impacten en les persones. Una societat més ben formada visualment serà més crítica i més difícil de manipular.
Algunes legislacions educatives han inclòs l’alfabetització visual als plans d’estudi. Aquesta alfabetització, però, s’ha centrat més en la gramàtica de la imatge que en el seu significat.
Un dels desafiaments a què s’enfronta la societat actual és la irrupció de la intel·ligència artificial. Tot i que és prematur aventurar-ne l’evolució, és evident que aquesta tecnologia ha vingut per quedar-se i que, com va passar dècades enrere amb Internet, la seva aparició marcarà un abans i un després. La investigació, el coneixement, la creació, el món laboral, i tantes altres facetes de la vida de les persones, probablement es veuran profundament condicionades per la IA.
Des d’una dimensió educativa, molts docents estan actualment reconsiderant i fins i tot canviant els seus mètodes d’ensenyament i avaluació. Pel que fa a això, hi ha un debat en l’àmbit de l’educació sobre les implicacions que té i tindrà la intel·ligència artificial en la formació dels estudiants i en la construcció del coneixement. El repte consistirà a saber com aprofitar les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia, minimitzant els riscos de treballar en un camp els límits i el control del qual no estan clarament definits.
L’aparició de la intel·ligència artificial també afecta la producció de les imatges. La manipulació de fotografies o vídeos no és nova. No obstant això, hi ha diferència en aquest tipus de manipulació; les imatges produïdes artificialment per la IA estan transformant les formes de creació, cosa que posa en risc els creadors de continguts digitals, el treball dels quals pot ser substituït per algoritmes que puguin produir visualment en funció de la informació proporcionada per l’usuari.
El temps dirà si això és una amenaça o una oportunitat per a la creació. Al marge de debats ontològics, comencen a sorgir interrogants sobre la influència que les imatges creades per la intel·ligència artificial poden exercir en les persones. En un moment com l’actual, on constantment estan apareixent a l’escena pública imatges que contenen notícies falses i enganys elaborats per desacreditar i corrompre la veritat, se’ns presenta un nou desafiament d’una magnitud que resulta difícil de mesurar actualment. Ens preguntem com evolucionarà la creació d’imatges al marge de la intervenció humana i com influirà en la societat.
Aquest repte ha d’alertar les autoritats en matèria educativa per fer-les conscients de la necessitat d’aprofundir en la formació visual. És fonamental reconèixer qui controlarà els continguts generats des de l’artificialitat i com respondre a aquest nou desafiament a què s’enfronta la societat contemporània. La resposta sembla una: més i millor educació visual per als nostres joves, que els permeti adquirir les eines necessàries per enfrontar-se a aquest nou escenari. Tot i això, totes les persones amb algun tipus de responsabilitat en matèria legislativa, educativa, social o cultural, han de mantenir-se atentes a l’evolució de la intel·ligència artificial i les seves implicacions.
Pablo Coca Jiménez és llicenciat en Història de l’Art, doctor en Educació Artística, màster en Investigació Aplicada a l’Educació i professor de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica a la Universidad de Valladolid
