Hi ha qui és capaç de dur a terme construccions d’aquestes d’art efímer que deixen bocabadats els presents i ocupen la fotonotícia del suplement de vacances del diari local, però els més quotidians ens conformem en intentar aixecar junt amb la mainada una mena de fortificació amb uns quants castells de sorra a l’interior, mentre les onades del mar -sempre fa de mal calcular- ens van fent desaparèixer la nostra petita obra d’art.
Doncs ja som de vacances o a punt d’entrar-hi o si més no enmig de l’aturada que l’agost -sortosament!- encara imposa, fins i tot si et toca treballar (a vegades no hi ha més remei que fer-ho i, a més, és sabut que precisament qui treballa a l’agost és perquè no pot fer-ho durant la resta de l’any, per exemple els que treballen a la restauració). Si ets de vacances, lluny o a prop de casa, ja se sap que un clàssic que mai no mor -sobretot si tens mainada- és dedicar-se a activitats constructives a la platja. No tant anar a banyar-se, que també, com aprofitar l’abundància de materials i l’ampli temps disponible per fer construccions a la sorra.
És divertit veure com aquell castell minúscul del principi es va fent gros i gros, de la mateixa manera que la nostra manca de destresa provoca que no surti tan bé com voldríem del motlle que és la galleda. Però també és veritat que si no surt com pensàvem, sempre hi podem afegir sorra -potser no tan molla com la que hem usat primerament- per consolidar l’estructura, per refer-la, per replantejar-la. L’experiència posa a prova la nostra tenacitat, la nostra paciència, la nostra inventiva.
Mentre estic embarcat en aquest divertimento no deixo de pensar que fàcil és tot si ho plantegem com si fos un castell de sorra de platja: sempre es pot començar de zero, sempre es pot refer i alhora hem d’estar disposats a què una forta onada, imprevista, faci anar a terra tot el que hem construït laboriosament.
La vida no és així, perquè gairebé mai comencem de zero, els embats amb què ens trobem sovint ens enfonsen -o ens deixen ben aixafats durant una temporada- i no sempre sabem ni tan sols quin castell volem construir. Però avui, pensant amb els castells que construiré el proper curs, intento viure-ho com el meu fill i m’anima veure la frescor de la seva mirada. D’aquesta manera, amb il·lusió i esperança, sí que sóc capaç d’entrellucar un setembre millor. Això sol podria ja esdevenir un bàlsam per passar amb més serenitat tot l’agost que ara bé.
Que tingueu bon descans, si podeu, allà on sigueu i amb qui estigueu. Molt bones vacances.
