A Euskadi i Navarra existeix un moviment pacifista i noviolent no sempre prou reconegut. S’ha anat fent un lloc en un difícil context de terrorisme per una banda, i de repressió per l’altra. Entre les diferents entitats pacifistes destaquen Elkarri i l’evolució a Lokarri, amb el seu fundador, Jonan Fernández, i la darrera iniciativa de l’activista: Baketik.
L’activisme de Fernández va començar quan va esdevenir coordinador de Lurraldea, una associació que s’oposava a la construcció de l’autovia del Leitzaran l’any 1985. Després de cinc anys al capdavant de l’associació, Fernández va esdevenir regidor de Tolosa, població natal, per Herri Batasuna, càrrec que va abandonar el 1992 convençut que la justificació de la violència no portaria enlloc ni al conflicte basc ni a la seva societat.
En deixar la política, Fernández va passar a l’activisme social. Va fundar Elkarri, un moviment inspirat en els valors de la noviolència i que lluitava per la defensa de tres objectius: la defensa dels Drets Humans a Euskadi i Navarra, la promoció del diàleg, el respecte al pluralisme ideològic i la lluita per la pau en tots els territoris. L’acció d’aquest moviment, que va replegar uns 1.200 militants, era organitzar manifestacions davant cada acte terrorista.
L’any 2006, Fernández va considerar que quinze anys al capdavant d’Elkarri havien donat fruits, i va deixar el càrrec. Elkarri es va dissoldre, però va néixer una nova organització hereva de l’anterior: Lokarri. Un nou nom i un nou activisme per a una època que permetria culminar la defensa d’una negociació amb l’Estat espanyol i que contribuïa seriosament al desarmament d’ETA i la seva posterior desaparició. Quan la banda terrorista es va autodissoldre i va deixar de tenir efecte la il·legalització dels partits independentistes, Lokarri va donar per finalitzada la seva tasca i va desaparèixer.
En aquests anys, Fernández, ha estat un dels líders pacifistes més importants d’Euskadi, i va crear Baketik, una fundació dedicada a promoure processos de transformació personal, educacional i convivencial amb sentit ètic. Va publicar quatre llibres sobre educació, convivència i conflictes. L’any 2013, el govern basc el va nomenar secretari general de Drets Humans, Convivència i Cooperació.
