La Mostra de Cinema Espiritual recupera la corporeïtat

Hi ha un debat encara poc encetat, a la nostra societat, sobre què podem digitalitzar i què no. Durant la pandèmia ho hem digitalitzat gairebé tot, per obligació, però ara és hora de plantejar-nos quines coses guanyen sentit amb la presencialitat. 

La Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que se celebra enguany per divuitena vegada, és una d’aquelles activitats que guanyen amb la presència, sense cap mena de dubte. Per això, sense abandonar de cap manera la presència a les plataformes FilminCAT i a la Sala Virtual Verdi –que han permès arribar a nous públics–, aquest certamen que serveix d’aparador a totes aquelles pel·lícules que treballen el valor de l’espiritualitat, es podrà “tornar a tocar”. 

En aquesta ocasió del 15 al 30 de novembre es programen més de vuitanta pel·lícules, de ficció i de no-ficció, a cinquanta sales de 23 ciutats catalanes. Xifres que parlen en favor de la consolidació d’aquest festival, que fa set anys “només” es composava de dotze pel·lícules que es van poder veure en cinc sales de només dues ciutats.

Títols destacats d’aquesta edició

Quin és el menú preparat des de la Direc-ció General d’Afers Religiosos, organitzadora de la Mostra, de la mà del seu assessor de continguts i expert en cinema, Peio Sánchez? Mostrar “pel·lícules que potencien la interioritat de la persona, però que també parlen de la convivència de les cultures i religions a casa nostra”.  Ell destaca El jove Ahmed, un drama dirigit per Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne i que gira entorn d’un jove musulmà de Bèlgica que intenta assassinar la seva mestra en nom de la seva religió; la pel·lícula animada El pa de la guerra, de Nora Twomey, que explica la tragèdia que des de fa tants anys viu l’Afganistan i que ara torna a ser lamentablement notícia; i la suïssa Fortuna, del director Germinal Roaux, sobre el drama de la immigració i l’acollida dels més vulne-rables en els espais de l’Església.

Una mirada més femenina

Algunes novetats d’enguany, dins la voluntat de treballar també les qüestions de gènere, és la creació, precisament al canal que  FilminCAT dedica a la Mostra, d’un subapartat titulat Dones i religions. La fe conjugada en femení, on s’agruparan pel·lícules d’aquesta temàtica que es podran veure només a la plataforma. També destaca l’elaboració d’unes guies didàctiques que estaran en línia al portal web de la Mostra com un espai educatiu consultable per a mestres, per tal que puguin aprofundir en el contingut de les pel·lícules.

Per què aquesta Mostra?

La Mostra de Cinema Espiritual es titula així justament perquè entén que l’espiritualitat és el punt de trobada entre creences i religions. “Hi ha creences que no són de caràcter religiós, però sí que són creences. I el punt comú entre una cosa i l’altra està en l’espiritualitat, que ens porta als valors humans. Creiem en el compromís entre els drets socials i individuals, com es veu reflectit a les pel·lícules i sobretot en els debats posteriors a les projeccions”, explica Yvonne Griley, directora general d’Afers Religiosos, adscrita al Departament de Justícia de la Generalitat.

Trobareu tota la programació de la Mostra a: http://cinemaespiritual.gencat.cat/ca/inici

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *